"El que mitjançant el diner és per a mi,és a dir el que el diner pot comprar,això sóc jo.La meva força és tant gran com ho sigui la força del diner.Les qualitats del diner són les meves qualitats i forces essencials.El que sóc i el que puc ser no estan determinats de cap manera per la meva individualitat.Sóc lleig,però puc comprar-me la dona més bella.Per tant no sóc lleig,perquè l'efecte de la meva lletjor,la seva força per espantar,és aniquilada pels diners.Segons la meva individualitat sóc tolit però els meus diners em procuren 24 peus,per tant no sóc tolit; sóc un home dolent, sense honor, sense consciència i sense enginy però s'honora el diner i en conseqüència el seu posseïdor.El diner és el bé suprem per tant és bo el seu posseïdor;els diners a més m'eviten la molèstia d'ésser deshonest,es presumeix per tant que sóc honest;sóc estúpid però el diner és el vertader esperit de totes les coses,la màquina del món,com podria ser que el seu posseïdor no fos sinó un home enginyós?
Ell pot a més a més comprar-se gent enginyosa i no és qui té poder sobre les altres persones intel·ligents més talentós que el talentós? Serà que no posseeixo jo,que gràcies als diners puc tot el que el cor humà desitja,tots els poders humans? Algú potser s'atreveix a dir que els diners no converteixen totes les meves carències en el contrari?"
Bé aquí teniu aquest tros d'escrit de Karl Marx que encara segueix però crec que aquesta és la part més interessant,crec que és una bona manera de començar a pensar quin paper juguen els diners a la nostra societat.
Volem tenir diners o no en el nostre futur? Si en volem quants en volem? Per anar tirant,per permetre'ns els nostres capricis o potser encara volem més diners? Per què tants diners? Pensarem que hi ha poca gent que vulgui tenir tants diners però...qui és aquest tipus de gent que en vol tenir més i més?Com són,ens interessa saber-ho perquè són ells qui maneguen el món,són ells qui manen el nostre futur ens agradi o no.Aquí els que sempre han tingut la paella pel mànec han sigut els que han sabut jugar en cada moment de la història al joc que calia per aconseguir diners (o en el seu defecte la força).
