Primer cap a plaça de Sants a la paradeta d'unes amigues i poc després xino-xano cap a la Rambla de Catalunya per trobar-me amb centenars de persones rebuscant entre les munteres de llibres de les paradetes.Roses,llibres. Però el romanticisme del dia de Sant Jordi no és entès per tothom de la mateixa manera,sempre et pots trobar un grup de persones amb una visió especial sobre les coses i que donen una dimensió més a aquest dia, que el porten molt més enllà.Gitanos que venen roses a "grito pelao" "nenaaa, rosas a 3 eurohh,dos a mitad de preciooohh" "rosas elásticas,se estiran y no se rompen,mira nenaa miraaa".
Em va fer gràcia i vaig pensar: "Mira,una altra forma d'encarar el Sant Jordi".Si és que les cares del dia de Sant Jordi són eternes. Si es fes a Madrid potser en comptes d'una rosa es regalaria un "bocadillo de calamares" i el llibre patiria una metamorfosis i acabaria essent una entrada pels toros. Vés a saber!
Però, tot i les roses elàstiques, vaig seguir caminant rambla avall per trobar-me amb una parada on una noieta molt maca que m'acompanyava durant tota la passejada em va parar i em va regalar un llibre interessant,el llibre es deia Indigneu-vos.
Llegit ja el llibre, que està molt bé i incita a la gent a indignar-se pel fort poder financer que ens fa ser cada dia més pobres i a uns pocs més rics, m'ha vingut al cap una pregunta que crec que és bastant interessant.
Per què Stéphane Hessel, autor del llibre, ens ha d'inicitar a indignar-nos? Per què ens ha d'enfocar contra qui ens hem d'indignar? Per què no ens indignem suficientment com a societat?
Per indignar-se cal comprendre quina ha sigut la ofensa o la injustícia que has patit.I el sistema financer és llunyà, volàtil, indefinit, digital?, incontrolable i molt,molt difícil de comprendre.
Quan un govern et treu els recursos per l'educació pel motiu que sigui, és natural indignar-se i a més a més és fàcil que t'indignis.Un altre exemple seria quan alguna persona pensa EMPRESARIS = LLADRES DELS TREBALLADORS.Sigui certa o no.Quan la gent veu una associació clara i que per l'experiència que acumula pot explicar el què veu..PAM! Associació feta,indignació assegurada...però aquesta indignació està ben enfocada? Aquí hauria d'acabar la nostra cadena lògica?
Però estirem bé d'aquestes cadenes,potser al final veiem que es ramifiquen i no acaben pas en un sol punt sinó que tenen diversos extrems.
Això és el què passa amb el principal problema mundial avui dia,la desregulació del món financer i la desorientació de tots nosaltres davant d'un món financer complex.Desorientats perquè no sabem ben bé que volen dir tots els eufemismes rere els quals s'amaga aquest món...els mercats diuen...les borses cauen...productes financers d'alt risc...
Vocabulari complex,cortines de fum, objectiu diluït i indignació existent... però mal enfocada.
Pla executat a la perfecció?
Reflexions que sorgeixen naturalment i que el mateix llibre ens incita a pensar.Si us animeu,llegiu aquest llibre.Petit però clar,concis i amb un objectiu clar,Indigneu-vos.
