dimecres, 9 de febrer del 2011

Una miqueta de perspectiva

No sé si heu provat algun cop d'anar a la muntanya que més aprop teniu de la vostra ciutat i contemplar la ciutat plena de centenars de puntets ataronjats, o potser ja heu provat de mirar el mar asseguts sobre la sorra fina de la platja, tot sols i de bon matí.O potser ja heu caminat i trepitjat la gespa fresca d'un bosc en un vespre d'estiu,tot sols i entotsolats. Respires tranquil.litat.

També puc posar-vos exemples de persones amb qui m'assec a parlar tot sovint,ja sigui a ran de mar o a una cafeteria, i que sempre em transmeten una tranquil.litat intrínseca a ells mateixos.Per altra banda he pogut parlar amb gent més gran, que amb els seus consells i les seves paraules buides de presa i atavalament et transmeten calma.

Però no només et relaxen i prou.Crec que seria injust acabar aquí.Les paraules d'aquell amic,d'aquell avi, d'aquell "jo" que retrobes quan camines sol per la vora d'un bosc et donen una nova eina,un nou instrument. Et donen la capacitat de posar-ho tot en perspectiva.

Et donen perspectiva.És com si per uns instants t'adonessis del que és realment la felicitat,del que realment importa, t'envaeix una serenor extranya però que no saps ben bé perquè, et conquereix.Llavors et quedes sol,vas a passejar tranquil a alguna muntanya i prens decisions, arribes a casa serè.Repasses la teva vida,mires,remires,tornes a mirar enrere i fas prediccions.Preveus com serà el teu futur,què vols canviar,quines idees tens per més endavant,decideixes fer alguna bogeria,decideixes tornar al silenci i la calma eclesiàstica després d'un període d'aventures...però tot el que has fet ha estat mirar tot en conjunt,fer una visió global del que has estat fent i comparar-ho amb el que ets i amb el que vols ser més endavant i així determinar quins camins seguiràs a partir d'ara i quins errors no cometràs.
Persepectiva,ho has mirat tot en perspectiva i això relaxa.Relaxa perquè restes importància a tot,relaxa perquè veus que cada cosa que fas té molta importància i alhora és insignificant.Relaxa perquè gires la truita i li veus les dues cares a la vida... i a la truiteta.Veure cares i més cares de la vida relaxa.Comprendre i entendre relaxa,i més quan el que comprens no és un problema de matemàtiques sinó com t'has de moure en aquest espectacle de gent i activitat que és la vida per aconseguir-hi encaixar.Però per aconseguir atrapar aquestes dues paraules, entendre i comprendre, cal una gran capacitat per analitzar el teu entorn i analitzar-te a tu mateix.Cal no deixar-se cap variable per aconseguir fer una anàlisi completa de tu mateix i de com és el nostre entorn,el nostre món... i això costa molts anys i molts disgustos,molts errors i molts encerts,moltes cares de truites.Potser aquesta gent gran o aquest amics que ens tranquil.litzen ja han atrapat aquestes dues paraules.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkcK6ViBFIUf9FbnRp7qXhaMLHU5rgJH06rqonGfzFK-LEJi5mh9owimGiU9OWGv549gg8ttDfPzbJp2QBRBOCGlMoosXa-HTncgMoJv4xo1oroF7Rn11oynw9RmrrKjhPmdWIXjeRTb4A/s640/The%20Noticer%20-%20Andy%20Andrews.jpg
Un llibre que m'he llegit recentment d'Andy Andrews, The Noticer, resumeix molt bé tot això i com no podia ser d'una altra manera,llegir-lo relaxa.La primera frase diu: "A vegades tot el que una persona necessita és una mica de perspectiva " i a partir d'aquí el llibre continua mostrant com un home anomenat Jones treu de diverses situacions difícils a certes persones utilitzant aquesta paraula tant enigmàtica...perspectiva,en Jones els hi dona una visió diferent,una visió en perspectiva.Si voleu pensar sobre què vol dir i com podeu aconseguir aquesta habilitat ja ho sabeu!