dilluns, 26 de juliol del 2010

Roommates

Vaig estar gairebé dues setmanes solet a l'habitació,però el dia 19 de juliol,l'habitació a tope.Em va despertar a les 8 del matí la molt simpàtica de la dona que s'encarrega de la residència ( i que per cert m'ha agafat un afecte especial,em regala talls de síndria sempre que pot).Doncs estava dormint tranquilament,perque el lab comença a les 10 i va i obre la porta com si estigués a casa i auu 2 companys d'habitació.

Un d'ells es diu Lis,us el presento bé ara, potser ja he parlat d'ell abans pero ara ho faré bé.En Lis es un tiu d ptm, baixet,calvet com una bola de billar i que té 23 anys.Li encanta la roba JackJones,com a un servidor.
Va néixer a Pristina,capital d'Albania,els seus pares vivien alla després de veure's obligats a abandonar Kosovo,el seu país d'origen.Un cop nascut el Lis,els seus pares van immigrar a Suècia on ell ha crescut.Ell no sap que considerar-se,sóc Suec o Albano-Kosovar? Aquest dubte i la tossudessa de son pare per fer-lo parlar Albanès a casa i també perquè estigui connectat a Kosovo dia a dia, l'han portat a dibuixar el seu somni: "Vull tornar a Kosovo,crear un hospital i fer-lo funcionar correctament perquè serveixi d'exemple al meu pais,no només en el món mèdic sinó com a exemple de pais".Sentir-lo parlar és un goig,té les coses molt clares i la veritat costa trobar gent com ell que tingui somnis realment ambiciosos,potser és pel passat que ha tingut la seva familia,no ho sé,la qüestió és que té un parell d'ous i això s'olora a kilometres de distància.

M'ajuda un munt amb l'Anglès perquè el tio el borda,parla un angles "británico" de la ostia,diu que això s'explica perquè Suècia és un petit país i estan tot el sant dia submergits en el món anglosaxó.Qüestió que fins i tot em va animar per anar a veure Inception a Miramar,un centre comercial de Taipei.Aquí les pelis són en Anglès i subtitulades en xinès (potser això hauria de ser un exmple pels nostres polítics,això si subtitulant en català i castellà, a raó del 50%,totes les pelis).

A més a més em va estar explicant les salvatjades que van fer els Serbis al poble Kosovo-Albanès.Ara mateix una miqueta d'història no farà gens de mal,només 4 linies :).Ens situem a la desintegració de Iugoslàvia, Serbia un dels pares de Iugoslàvia i l'estat mes important.Mentre el general Tito (de Croacia) va manar a Iugoslavia tot va anar "bé",però quan aquest va morir Serbia no va poder mantenir unida Iugoslàvia. Kosovo va ser el penúltim territori que va perdre Serbia,era l'any 1998.Els Serbis tatuaven amb ganivets la creu al pit dels Kosovars,que eren musulmans i milers d'altres animalades.

La veritat és que el Lis m'ha animat molt les hores que un es passa a l'habitació,que en un viatge com aquest solen ser moltes,fa més d'un mes que vaig arribar aquí.Pots llegir,pots anar a Internet però no hi ha res que m'agradi més que veure un Lemon Tea del 7/11 (una botiga que és a tot arreu i roman oberta 24h) assegut a una de les terrassetes que hi ha dins del hospital.A aquestes terrassetes i solem anar cap a les 12 de la nit que és quan s'hi està més fresquet i a la vegada podem fer companyia al King,un dels meus contact person,que treballa de nit alguns dies.Per cert,aquí a dins de l'hospital hi ha Burger Kings i totes aquestes coses.

L'altre company d'habitació és el Yasushi Kawamata,podria ser una moto o fins i tot un Transformer però és una persona i és japones i no parla ni papa d'anglès però va bé per fer d'interpret,entén alguns símbols en xinès.Es dedica a somriure quan no t'enten, ho fa prou bé perquè sembla que t'animi a explicar-li més coses però no s'ha de caure al parany,no t'entén,ho he comprobat amb preguntes trampa,el tio es parteix igual diguis el que li diguis.Vaig probar amb se m'ha mort el meu gos i estic trist i el tio es va posar a riure com sempre.He parlat bastant amb ell, encara que barallant-me i gesticulant,el noi es raret de collons però es bon nano.



diumenge, 25 de juliol del 2010

Cap de setmana

(23,24,25,26)
Aquest divendres passat vaig tenir el que se'n diu un sopar oficial del laboratori.Vaig coneixer el "jefazus maximus" del laboratori i varem anar a sopar a un restaurant tailandes.No se si us vaig dir que fa dues setmanes varem anar a sopar a un restaurant indi,ja que hi ha un altre estudiant estranger al meu laboratori, de fet esta fent el doctorat, i es de la India.


Be,doncs tornant al sopar tailandes,que us volia dir...aixo,que menjar amb els chinesos es molt bonic, cadascu te el seu plat buit al principi i els plats van arribant al centre de la taula,son per compartir, de tal manera que tothom ha de pescar el menjar del centre de la taula,a mi aixo em fa sentir com molt mes a casa,molt mes comode.Aqui no arriba el cambrer amb el teu plat ple i prou, no,aqui el plat no es teu,el plat te l'has d'omplir amb el munt de coses que tothom ha demanat abans.El que va ser ja la ostia es que al final del sopar hi va haver una competicio de beure birres amb tots els del lab, el jefe es va excloure per preservar la imatge.La competicio de birres era oficial,es a dir,amb micros,ranking,cronometre,molt currat.No vaig guanyar ni de conya pero el mes divertit era veure el James (el meu profe del lab que te 30 anyets i ens portem de ptm) o el Divakar (l'indi) tot doblegats i intentant parlar catala (ja saben dir t'estimo;)).



El dissabte ja no hi va haver tanta festeta perque ens anavem a Kenting,al sur de Taiwan,que esta a 6 hores de viatge de Taipei o sigui que ens va tocar aixecar-nos d'horeta.Pero el tren s'ho valia.Com ja vaig comprobar amb l'Interrail,el tren conserva un romanticisme que m'enamora,et fa saborejar el viatge i a mes afavoreix les xerrades amb gent desconeguda (mes si no tens seient) i aixi va ser.Uns taiwanesos jovenets que van sentir-nos a mi i al Lis (el meu company d'habitacio,que es suec pero va neixer a Kosovo) parlant angles,es van apuntar a la conversa.Jo crec que tenen ganes de practicar angles i sempre que poden s'hi apunten.Doncs be,al principi s'hi va ajuntar un noi d'una punta del vago,despres una noia de l'altre punta i al final dues mes assegudes a prop nostre.I au,a xerrar sobre la religio i el xines com a idioma.


Al final,no es va fer gaire llarg el trajecte i aquella mateixa tarda a Kenting (imagineu-vos un poblet de mar amb el seu carrer principal i les seves paredetes,pero ara afegiu-hi lletres xines,llums i menjar al carrer), varem disfrutar de picar diferents menjars a peu de carrer i a la nit cap a un bareto on hi feien un lady's,boy's and lady boys show!(El Rafa,un noi de bcn que esta amb mi a Taipei, es va menjar la nit!jaja)

L'endema al mati platjeta i a la tarda, la tornada amb taxi cap a Kaoshiung per pillar el tren cap a Taipei. El taxista s'havia escapat feia unes hores de la peli de taxi driver, i just quan ens va agafar per portar-nos devia ser el moment algid de la fugida.A dins del taxi musica a tope i a fora cotxes perplexos de la velociat que portava la furgoneta Wolkswagen del nostre taxista,que dibuixava el seu propi carril per la carretera.Aixo si,en cap moment vaig passar por,el tio en sabia.


6 horetes mes de tren i a dormir al NDMC,aixo si, abans vaig estar xerrant amb el Lis sobre Kosovo i els nacionalismes,una xerrada molt maca.







dilluns, 19 de juliol del 2010

JOHN "COBRA" vs WASHING "MACHINE"

Avui havia de rentar la roba per pebrots.Portava dies discutint amb la bossa de roba bruta pero al final le enganxada i amb el meu pot de detergent xino he anat cap a la zona on hi ha unes maquines blanques que es veu que renten roba.Tot escrit en xino.Desde les cullaradetes que havia de tirar a la rentadora fins al programa de la rentadora,els minuts i mil coses mes.He tancat els ulls i he imitat al de la meva esquerre amb tota la seguretat que tenia en aquells moments.La maquina llavors a cridat: "Wunyiaoo minyaoo" aixo deuria ser el programa de rentar que havia escollit i avall.Encara no ser com esta la roba,ara haig de pujar al dormitori.

Per cert un altre problema amb les maquines avui.He anat al lavabo,foto la ma darrera meu, per pura intuicio i apreto, pam!!! Niu/niu/niu/niu collons, em giro i posa: Emergency use only, auuu acaba la feina rapid i despareix del lavabo abans de que vinguin un munt de xinets a preguntar-te en xino perque has apretat el boto i despres com que no t'entenen et fotin una multa.Bon vent!!Ara despres m'he emprenyat amb tots els xinos en general per fotre una alarma just darrera del vater,on tothom sap que hi va la cadena!I lo de John del titol es per que aqui el meu nom es John, aixi no se'ls fa dificil pronunciar-lo.

dissabte, 17 de juliol del 2010

NIGHT CLUB

Aquest dimecres vaig estrenar la temporada estiuenca a Taipei amb una festa a un night club d'aqui (que ve a ser una discoteca normal i corrent de Catalunya,què us pensaveu;) que es troba a sota del Taipei 101,i es diu SPARK!!

Digue'm "novatillo" o el que vulguis pero en aquest club vaig descobrir els segells que nomes es veuen amb llum ultravioleta i vaig reclamar-li al tio de l'entrada que em poses el segell d'una vegada,questio que vaig acabar amb 4 segells de raigs UV que no veia i jo encara creia que no en duia cap.Bona musiqueta i festa maca.Pero el millor night club ha sigut el d'aquesta nit,la del cumple.

Tot amb reserva,taula i sofa per nosaltres,erem uns 20,ens varem saltar la cua per entrar (que aixo sempre et dona uns punts de "guay") a l'entrada t'espera un ascensor daurat que et pujava a la planta on hi ha la discoteca,decorada amb mil i una pijadetes,llums rollo laser verd,és a dir per fer-se una idea,com si estiguessis a una peli de Oceans Twelve intentant agafar alguna cosa d'or i molt valuosa, protegida per mil raigs laser verd) i un cop comensada la festa,cambrers fent malabarismes amb botelles de whisky enceses,espectacles en directe de tot tipus.Espectacular!

p.d: Perdoneu per les errades ortografiques pero es que amb aquests teclats estranys es impossible escriure.

BUAAAA

Cada cop disfruto mes d'aquesta ciutat, es una ciutat on hi viuria.Vas a qualsevol part i esta ple de gent,te com 20 llocs que a Barcelona diriem que son el centre de la ciutat.Aqui totes les zones aixi una mica guays estan al voltant de night markets (els mercats que obren de 6 de la tarda a 1 de la matinada) i en aquests mercats hi ha menjar per tot arreu,per cert em vaig fotre les botes,primer unes boletes de peix cobertes de curry, despres una especie de bola gran,amb carn per dins,i per acabar una especie de durum,rollo kebab pero mes petito i dols....buff.
A mes a dintre d'aquests night markets hi ha com zones de joc,on els jovenets xinets estan tirant boles de beisbol contra uns nombres que han de tombar,disparant pilotetes amb pistoles d'aire comprimit,maquines escurabutxaques,etc.


El mes gracios d'aquests mercats i diria que de tota la ciutat es que, per exemple,vas amb moto per Taipei,a dreta i esquerra tot son edificis grans i grisots,plens de cartells lluminosos, aixo si,i de sobte quan els milers de motos que van al teu costat t'ho permeten,atravesses els 4 carrils que tenen els carrers que passen pel centre de la ciutat,aparques la teva moto (en aquest cas qui em porta es el meu amic King,un taiwanes) i entres a qualsevol night market i es una explosio de colorets per tot arreu,res comparat amb el gris dels edificis,ara qui mana son el color groc i rosa cridaners.

Tambe havia d'anar a un Karaoke i la veritat es que el lloc semblava ben be un puti.Un edifici alt de collons,amb habitacions que jo diria que son de luxe, amb portes de fusta molt maques,jo diria que allo era un Hotel reconvertit, potser es la ignorancia d'un catala que no ha sortit de casa,pero allo estava molt be.I res,llavors et posen una pantalla al mig,microfons i a fotre-li canya.No tardes gaire a animar-te i tots ja es posen de peu,t'abraces,que si cerveseta per aqui i per alla i auu.La veritat es que crec que aixo s'ha de fer a Barcelona,em va encantar a Taipei pero prefereixo cantar cansons de casa i disfrutar-les mes que no pas cantar un munt de cansons (gaire be impersonals) en angles.

I aquesta semana...aquesta semana....aquesta semana ha sigut la semana de les festes ieeeeee!!!Dedico un altre blog a aixo ara mateix!!jeje

PD:Perdoneu per les faltes pero es que aquests teclats son molt estranys i hi falten lletres!!

diumenge, 11 de juliol del 2010

Europeus

Aquest cap de setmana he conegut una ma de gent de tot arreu!!Pero el mes sorprenen es que som 10 catalans i un parell d'espanyols!Estem com a casaa!Pero intentem separar-nos per parlar amb tots els altres.Els mes graciosos son els de Suecia,Noruega i Finlandia sembla que els hagin posat fora del seu habitat natural quan els veus dins d'aquesta illa tropical. I la resta venen de paisos del Est i Canada, algun Frances tambe tenim.Pero anem a lo "very interesting".Quina visio tenen les xinetes dels Europeus?Potser ja us havia dit que els hi agradem molt pero jo no sabia el perque. Atencio, els Europeus som romantics,apassionats, alts, guapos,rics i moderns!!!!Aquests son els adjectius que m'han dit que ens atribueixen mes sovint!Que mes...Doncs res que

aquesta setmana sera mogudeta,haig d'anar a un Karaoke KTV,em moro de ganes de veure xinets ballant i cantant,em fan realment molta gracia,tambe haig de sortir a un night club de per aqui i haig de fer una miqueta mes de turisme.Per cert els del Laboratori m'han dit que anem de festa junts, a tajar-la!!Son la ostia,fa nomes dues semanes que em coneixen i ja em tenen un carinyo...Me'ls estimo molt els meus petits xinitos!!jaja Good bye...再见

dijous, 8 de juliol del 2010

Bora Bora

Aquests dos dies he estat amb una noia d'aqui que es diu Bora, la noia es molt simpatica i tal pero m'ha futut una canya de turisme aquests dos dies que una mica mes i no ho explico.

Em va enganxar el dimecres, i a la nit cap al Night Market que li diuen aqui, son com uns mercadillos plens de paradetes per menjar i plens de botiguetes. Pero no us imagineu la tipica escena de mercadillo mediterrani, relaxat i amb coses artesanals,no, heu de pensar en quatre mil xinos apilats en un carrer estret, ple d'olors i carns a l'aire lliure,no estatria malament si a mes incorporeu a aquesta imatge un munt de botiguetes que no tenen cap aire romantic mediterrani, imagineu-vos els todo a 100 xinos i no fallareu gaire.Ara aixo si, em va encantar.Despres aquesta noia, que no se si es pensa que haig de probar tots els sucs de Taiwan en un dia, em va comensar a dopar amb tota mena d'aliments per ingerir tipics ( all from here,all from here,deia la noia) ja et fotre jo all from here, que estic a punt de rebentar!Pero no li podia fer el lleig ja que em feia el favor d'ensenyar-me la ciutat.

I avui acabo d'arribar de pujar una muntanya que semblava els Picos d'Europa, tambe molt maca i amb unes vistes espectaculars (all from here,all from here) pero deu n'hi do.A mes a mes per rematar-ho no he parat de menjar coses tipiques avui tambe i tinc unes ganes de fotrem un bon bistec amb patates que ni us ho imagineu! Be, aixo es tot, la part bona de tot aixo es que dema a la nit tinc una festa com deu mana amb tot de xinetes ;)...I si no us ho havia dit abans, us ho dic ara,aqui els Europeus anem molt buscats ;);)

dilluns, 5 de juliol del 2010

Laboratori


Ahir ja em van donar les claus del Laboratori, em van situar a la meva cadira i només vaig fer que xerrar amb els del laboratori.De fet aquesta serà la meva feina aquesta primera setmana, anar tocant els pebrotets a uns quants investigadors perque m'expliquin quins són els seus projectes i que volen descobrir.Tambe tinc una nano jove que em guia pel laboratori i m'orienta una miqueta.
A la tarda vaig fer una miqueta l'aventurer i em vaig endinsar a Taipei amb ganes de perdre-m'hi, hi m'hi vaig perdre jeje...perdre del tot.Pero gràcies a un taiwanès que parlava espanyol (es veu que aqui s'estudia com a segona llengua juntament amb el japonès,per suposat primer va l'anglès)em va deixar a la parada de Metro que necessitava trobar.Aquí és fàcil perdre't ja que els carrers no són gaire ordenats que diguessim i a més a més, a cada foradet una mica gran i comença a crèixer selva tropical, i s'hi veuen uns arbres alts com campanars!La qüestió és que et perds.La nit pero, va ser mes tranquileta, vaig fer unes cervesetes a Zhongxiao fuxing amb la noia de Corea del Sur i amb el Yison King, un taiwnes que he conegut a l'hospital.La conversacio va ser molt enriquidora,no veieu el que dona de si una taula amb tres persones tan diferents.Per cert entre cerveses li vaig proemetre al King que cantaria a un Karaoke una canso taiwanesa (aqui els karaokes es distingeixen per la marca KTV, que pots veure en retols lluminosos).

Aquests primers dies estan sent bastant frenetics,la veritat, pero s'agreeix tenir gent que et porti amunt i avall els primers dies, encara no tingui gaire temps per relaxar-me i aburrir-me.

diumenge, 4 de juliol del 2010

NEO19

(3/07/2010)
Avui tinc algunes cosetes per explicar-vos.Som-hi!

Com us deia en l'anterior blog,l'Agee,un taiwanès que estudia Medicina, em va rebre a l'Aeroport. M'esperava amb una pancarta on posava el meu nom i que aixecava tan amunt com podia (la mitja d'altura aquí és de 1,70m i l'Agee no és cap torre).
Tot venint amb el Metro l'Agee em va donar les primeres lliçons de llengua Xinesa i Taiwanesa i només sortir del Metro em vaig enduur la primera sorpresa. Vaig veure...no, vaig tocar...no, vaig sentir...tampoc, aquí el que mes impressiona són les olors.Mercats plens de fruites exòtiques,carn fresca, sopes calentes...Taipei olora molt diferent a Barcelona i això és potser el que més m'ha impactat.

L'Agee em va deixar a la meva habitació,estic en una residencia d'estudiants de Medicina,la veritat hi estic còmode i ja conec dos nois més del meu pis.Cada cop m'hi trobo més a gust i a més a més ja m'he montat l'habitació una mica a la meva manera per sentir-me com a casa i no enyorar-me.Ho tinc tot tirat per terra, com a casa.

Un cop ja duxat (aqui fa molta xafogor) i arregladet, l'Agee em va donar totes les tarjetes necessàries per obrir certes portes VIP de l'Hospital i em va portar a sopar! Volia aventura doncs aventura tindràs!El cabrón va i sense preguntar em demana (a un mini restaurant xino com els del Doraemon) i per 2 euros, un bon sopar...i uns bons pals,literalment.Jo alla amb un menjar deliciós als morros i sense encertar a agafar ni un sol tros de carn amb aquells palets xinos!A mes hi havia com un cul de sopa en el plat i cada cop que em queia quelcom dels pals m'esquitxava i no veieu com es partia el xinet,no se on li hagués fotut els pals en aquell moment.Nefast però li vaig prometre millores pròximament!

Despres de sopar, en Chiin, un xaval tambe de l'AECS d'aqui, em va portar a mi i a una noia de Corea del Sur al centre, a fer una Caipirinha i a veure l'Argentina-Alemania.El lloc on erem es trobava just a sota de la Torre mes alta de Taipei.I cap a les 2 i amb una mica de morat a sobre ja era a dormir!


Aixo es el Neo19,el lloc de festa mes popular de Taipei, i on vaig estar ahir a la nit.

dissabte, 3 de juliol del 2010

Vol i taipei!!

Un pepino d'avio la veritat,ens hem posat el Joan (un amic de la facultat) i jo al costat i entre una pantalleta que teniem a l'avió on es podia fer de tot, un xino brasiler de 10 anys que no ens parava de despertar i li treia els cascos al meu company, el Joan, i unes racions que deien e euqren els menjars xinos ha passat prou rapid.

En arribar a Pekin una familia espanyola-taiwanesa ens ha encolomat els seus tres fills perque els acompanyessim fins a Taipei, rollo papes de familia hem entrat a Taiwan pels pèls.Els de la frontera ens miraven amb cara de venir de la festa de l'orgullo gay de Madrid i haver criat tres nens en un temps record,però tot i aixi hem aconseguit entrar a Taiwan.

El millor de tot,compleix les espectatives,Taiwan és molt xino.Cartells super lluminosos, carrers plens de xinos, el metro va per dalt dels carrers, tot ple de motos i tot a la vegada amb un petit toc comunista al darrera.Per no parlar de les lletres que tenen, que no hi ha qui les entengui, tothom porta Ipads i tot tipus de mariconades electròniques.Perfecte,just el que volia, per fi un país que complís els tòpics.

Una abraçada a tots i un latre cop perdo per les errades (que ara ja he corregit 7/09/10)pero es que estic escribint des de l'ordinador de l'Agee, el meu contact person i em mira amb cara de xino (jaja pobriso m'estic partint a la seva cara) pensant que cony escriu aquest tio.

bé una abrasada des de Taipei!Per cert avui m'en vaig a veure Argentina-Alemanya a un bar amb uns de per aquí!!

dijous, 1 de juliol del 2010

Estiuet aventurer...Bon vent i barca nova!

Hola a tots els que vulgueu seguir les meves peripecies d'aquest estiu!

Madrid...... Dia 30,1 i 2

Vaga de metro i a peu per Madrid, junt amb un Mallorqui de Palma que es deia Pep,aix'i em podrieu haver trobat a Madrid el primer dia que el trepitjava, que si pillem el Circular,un bus que dona voltes,que si Cercanias...pero tot estava a petar.Res,a peu fins a l-Hostal.L'Hostal per cert esta prou be,l'habitacio es petita i sense finestres pero ja la tinc desordenada,senyal de que hi estic prou be.
A per cert,tambe vaig coneixer un tio de Bilbao que tenia les coses molt clares i de tant clares que les tenia m'explicava que havia viscut un any en una cova i que just ara venia d'estar 6 mesos a Asia amb els cales del paro!Un exemple de com s'ha de superar una crisis i tambe un exemple de com se la fotra despres perque no tindra un duro pero el tio era feli\, sabia que si calia anava a una cova i llestos.

Be, a veure que us explico de Mardrid... Madrid no es una ciutat que creixi al voltant de cap esglesia,creix a partir dels Ministeris.Entre els Ministeris hi ha els pisos de la gent que treballa als Ministeris.Aqui tot es oficial i del Gobierno,realment una capital.M'ha semblat una ciutat maca,la Gran Via, el Parque del Buen Retiro,el Palacio Real,La Almudena,Lavapies,Chueca...els parcs que he vist son realment bonics i casi et fan oblidar que ets a una gran ciutat,m'agrada Madrid com a ciutat tot i que no ser si hi viuria.Si us hagues de fer una comparacio de Madrid amb alguna altra ciutat Europea diria que seria com Viena pero amb un estil mes desenfadat i calid, dintre de la pompositat i imperialisme que desprenen totes dues ciutats.

Les coses que m'han impactat son el nombre de gays que hi ha,Madrid te una vida homosexual molt animada pel que pogut veure.Que mes...sembla que hi hagi una competicio entre els balcons per veure qui penja una bandera d'espanya mes gran,pero es veu que ha guanyat l'Aznar , ell n'ha fet una de 40 metres,son molt patriotes per la capital.La veritat es que se la veu una capital potent,rica i moderna, una senyora capital d'acord amb la historia que te!

Perdoneu pels accents i altres faltes pero es que el teclat del ciber falla!!Una abra\ada i fins aviat desde Taiwan!