dilluns, 19 d’abril del 2010

Jovencitos radicales,café!

Mireu, avui m'he adonat que Catalunya està canviant més de pressa del que sóc capaç de veure o sentir, com ha estat el cas d'avui.

He anat al meu poliesportiu , a donar-me la meva dosis habitual d'esport setmanal.Normalment em poso a xerrar amb els que solen estar pel gimnàs, és un gimnàs petit i ens coneixem tots, però avui no ho he fet.Avui no he parlat amb ningú, no en tenia ganes.
He aprofitat que vaig fer desaparèixer amb un truc de màgia el meu mòbil vell (un truc que per cert no tenia gaire controlat, i que hauré de millorar observant alguns lladres, ells són els autèntics mestres de fer desaparèixer coses) i he estrenat el meu mòbil nou de trinca, m'he posat la ràdio a tot drap i a fer exercici.

L'ensurt ha vingut quan corria a tota llet sobre la cinta, mentre escoltava una emissora bastant coneguda,han saltat els anuncis i quina sorpresa més agradable!

He sentit el següent anunci:El Cercle Català de Negocis et permet comprovar a través de la seva pàgina web quin seria el teu sou si Catalunya fos un Estat independent, comprova-ho a http://www.ccn.cat/?q=content/la-nomina-catalana. El Cercle Català de Negocis per un Estat Català.

Aquest fet pot semblar una cosa més del dia a dia però atenció, per fer un anunci d'aquests calen cales, i estareu d'acord amb mi que per tenir prou cales per muntar coses interessants cal també una organització, un conjunt de persones que s'ajuntin per a això.
Aquesta organització ha d'haver estat creada per alguna persona i finalment, cal que molts s'hi apuntin i es sentin engrescats pel projecte que proposa aquesta persona.Sabeu quina és la diferència? Que ara, qui està creant aquestes plataformes a favor de la creació d'un Estat Català i qui hi està donant els seus diners són gent del que diríem l'elit intel·lectual.

Ja no són aquells "jovenets", aquells utòpics somiatruites vulnerables en una discussió , aquells innocents que a "medida que conozcan mundo y pasen los años se darán cuenta que el nacionalismo es un error",aquells a qui era fàcil titllar de "radicals" per qualsevol motiu.
Ara qui comença a tirar fort de l'independentisme és la elit informada, gent que ha tingut anys per forjar i pensar-se quina és la seva opció política i que n'ha decidit una.
Aquest és el fet que m'ha sobtat i que m'he dedicat a meditar quan s'ha acabat l'anunci, us el vull fer notar.No sé que en penseu vosaltres de tot això?

Per acabar només dir que el futur de Catalunya no és tan difícil, només té dues sortides possibles i qualsevol de les dues, ser part d'Espanya o bé formar un Estat Català independent, les haurem de prendre juntament amb tots els catalans, nosaltres, la generació del 89.Potser cal que començem a informar-nos amb una llista ben grossa, que intentaré preparar-me ben aviat, amb els pros i contres d'estar tant dins com a fora d'Espanya.I llavors escollir com s'ha fet sempre, votant en un referèndum(encara que ho tinguem prohibit,vet(o) aquí o en unes eleccions.

dimarts, 13 d’abril del 2010

Fem una ronda d'Acudits.Comença el Toro!

M'encantaria veure un ratolí agafant un tros de formatge,aprofitant un descuit del seu amic ratolí, i veure'l tot rient, enduent-se el tros de formatge per amagar-li a un lloc ben difícil i riure's d'ell quan l'amic ratolí s'adoni de que li ha desaparegut un tros de formatge.

Us imagineu el ratolinet amb les seves potetes intentant amagar el pa i després partint-se el cul de riure?
Que amagui el pa per fotre el seu amic ja és difícil però imaginar-se el ratolí partint-se de riure, ja és la ostia!

Però la veritat crec que no és gaire difícil imaginar-se un animal rient, de fet aposto el que sigui a que ja us l'heu imaginat!

Després d'haver-nos drogat tota la infància amb cocodrils parlant, Dumbos rient i volant, gossos ballant, una bèstia i una bella enamorats etceterà tenim molt integrat que els animals son casi persones.Potser d'aquí ve l'impuls real contra els toros i no del nacionalisme, qui sap?

Bé, gràcies als contes i dibuixos animats que es basen en la personificació d'animals per fer que tot sembli més bonic i més semblant a nosaltres i sobretot perquè ens faci "gràcia"( A mi em fa gràcia veure una ratolineta que netejava la seva escaleta, o un gat amb una butxaca màgica i casquet volador, a mi em mola. Em mola que un gat parli i ho trobi la mar de normal) els hi atribuïm tot sovint qualitats humanes sense problemes.

Però si ens hi parem a pensar no hi ha cap gat que parli, per suposat, però és que no hi ha cap animal que rigui.(A part de la hiena, que no ho fa perquè estigui contenta sinó per comunicar-se amb els seus familiars).Els animals no riuen.

Fals!!!!!Això es el que pensava fins fa poc!!!!Però llegint una notícia vaig veure que han descobert que els animals es parteixen de riure!No riuen igual que nosaltres però exhalen aire de forma diferent quan els fa gràcia alguna cosa.Potser haurem d'anar donant als animals alguns sentiments que tenim reservats per la elit humana.I pensar una mica més seriosament sobre la mort innecessaria d'animals, siguin "correbous" o "toreros".