dijous, 18 d’agost del 2011

Batalla de Gettysburg


Del 1 al 3 del juliol passat no sé que deuríeu estar fent però fa quasi bé 150 anys,per aquests dies, a Estats Units s'estaven fotent trets.Concretament del 1 al 3 de juliol de 1863 va haver-hi la Batalla més crua de tota la Guerra Civil americana (1861-1865), es diu la Batalla de Gettysburg.
En aquest mapa, a la vostra dreta, teniu Nova York i a l'esquerra Gettysburg.

El novembre d'aquell mateix any es va fer un homenatge a tots els caiguts en aquesta batalla. Abraham Lincoln tenia només uns 5 minuts i escaig per parlar, perquè aquell 19 de novembre el discurs principal l'havia de fer un tal Edward Everett. Aquell dia Edward Everett va fer el seu discurs de 2 hores però després de que parlés ell, va parlar durant uns 3 minuts Abraham Lincoln,i va pronunciar el que es coneix com el Discurs de Gettysburg,segons diuen els historiadors un dels discursos més importants de la història dels Estats Units d'America.El discurs tenia 270 paraules. Us les deixo aquí sota:

Four score and seven years ago our fathers brought forth on this continent a new nation, conceived in Liberty, and dedicated to the proposition that all men are created equal.
Now we are engaged in a great civil war, testing whether that nation, or any nation, so conceived and so dedicated, can long endure. We are met on a great battle-field of that war. We have come to dedicate a portion of that field, as a final resting place for those who here gave their lives that that nation might live. It is altogether fitting and proper that we should do this.
But, in a larger sense, we can not dedicate—we can not consecrate—we can not hallow—this ground. The brave men, living and dead, who struggled here, have consecrated it, far above our poor power to add or detract. The world will little note, nor long remember what we say here, but it can never forget what they did here. It is for us the living, rather, to be dedicated here to the unfinished work which they who fought here have thus far so nobly advanced. It is rather for us to be here dedicated to the great task remaining before us — that from these honored dead we take increased devotion to that cause for which they gave the last full measure of devotion — that we here highly resolve that these dead shall not have died in vain — that this nation, under God, shall have a new birth of freedom — and that government of the people, by the people, for the people, shall not perish from the earth.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Ara fa vuitanta-set anys, els nostres pares feren néixer en aquest continent una nova nació concebuda en Llibertat i consagrada al principi que tots els homes són creats iguals.
Ara ens trobem en una gran guerra civil, comprovant si aquesta nació, o qualsevol altra així concebuda i consagrada, pot romandre en el temps. Estem reunits en un gran camp de batalla d'aquesta guerra. Hem vingut per consagrar una part d'aquest camp com a últim lloc de repòs d'aquells que donaren la seva vida perquè aquesta nació pogués sobreviure. És completament just i apropiat que ho fem.
Però, en un sentit més ampli, no podem dedicar, no podem consagrar, no podem santificar aquesta terra. Els homes valents, vius i morts, que lluitaren aquí l'han consagrada molt més enllà del que les nostres pobres facultats podran afegir o detreure. El món no tindrà gran noticia ni recordarà per llarg temps el que aquí diem, però mai no podrà oblidar el que ells aquí hi van fer. Som més aviat nosaltres, els vius, els qui ara ens hem de consagrar a la tasca inconclosa que els que aquí lluitaren feren avançar tan noblement. Som més aviat nosaltres els qui ara ens hem de consagrar a la gran tasca que encara ens queda per concloure: que d'aquests difunts que honorem prenguem una devoció incrementada per la causa a la que oferiren fins a l'última mesura de devoció possible; que aquí resolguem que aquests morts no han donat la seva vida en va. Que aquesta nació, amb l'ajuda de Déu, viurà un nou renaixement de la llibertat- i que el govern del poble, pel poble i per al poble, mai no desapareixerà de la Terra.
Aquest discurs ens ha deixat una de les sentecies que molts de nosaltres haurem escoltat molts cops: "Un gobierno del pueblo,por el pueblo y para el pueblo".Quins 3 minutets més ben aprofitats!
Abraham Lincoln

dimarts, 2 d’agost del 2011

Guillotina

Estava llegint i m'he trobat amb aquest sonet

No te des por vencido, ni aún vencido,
no te sientas esclavo, ni aún esclavo;
trémulo de pavor, piénsate bravo,
y acomete feroz, ya mal herido.

Ten el tesón del clavo enmohecido
que ya viejo y ruin, vuelve a ser clavo;
no la cobarde estupidez del pavo
que amaina su plumaje al primer ruido.

Procede como Dios que nunca llora;
o como Lucifer, que nunca reza;
o como el robledal, cuya grandeza
necesita del agua, y no la implora...

Que muerda y vocifere vengadora,
ya rodando en el polvo, tu cabeza !


I a l'últim vers podeu trobar una al·lusió clara a la guillotina,quin munt d'històries darrera la guillotina,sempre d'actualitat.La guillotina va aparèixer per raons humanitàries encara que no ho sembli,irònic oi? Si,si les execucions abans de la guillotina eren molt més manuals (Hanged, drawn and quartered = Penjat, arrossegat i desmembrat) i s'allargaven bastant, això era més aviat tortura que no execució. Amb l'aparició de la guillotina tot anava més ràpid,tot semblava millor.
Doncs bé,el vers del sonet m'ha recordat una anècdota que sentia fa uns dies sobre Antoine de Lavoisier, que es veu que li van escapçar el cap amb una d'aquestes guillotines.Però el seu afany científic va poder més que la frivolitat de la mort i va dir-li a uns amics seus que intentaria pestanyejar tants cops com pogués un cop li haguessin tallat el cap. Només va aguantar 15 segons...els seus amics devien estar bocabadats.

Però tot i ser més ràpida que els mètodes anteriors convé saber que la guillotina es considera una índole de tortura...(teòricament et tallen el cap i s'ha acabat,per què en diuen tortura?) Doncs no.És un tipus de tortura.I per què?

Perquè, tal i com dèiem , t'estàs 15 segons veient el teu cos escapçat,el coll destrossat,sagnant i tallat per una fulla rovellada mentre una muntera de gent mira horroritzada el que queda del teu cap. Aquells 15 segons ets conscient i tens temps per patir encara una mica més...No serà aquesta pitjor tortura que les que hi havien anteriorment? Veure't separat del teu cos?
Mai se sap,però el que si sabem segur és que és molt més ràpida.

P.D: (El sonet anterior forma part dels set sonets medicinals de Almafuerte, us recomano encaridament llegir-los tots set!)