Ella és la meva gateta, la meva gateta (Versió catalana)

Quan era dins el ventre de ma mare ja podia ensumar-me que allò tenia unes qualitats que no havia vist mai,clar que llavors tot el que era nou em sorprenia.Suposo que no haver existit mai i creure que el món començava a aparèixer just quan jo el percebia generava gran part de la meva sorpresa. A fora també ho vaig poder corroborar.Poc a poc vaig anar creixent envoltat per ella,no sé com m'afectava ni què em feia només puc dir que sempre era allà i em feia créixer.Nadals com el d'ara, estius alegres i moments de tristor profunda.Però ieps! havia de vigilar perquè en els moments de tristor et necessitava i fins i tot m'enganxava a tu,em tornava addicte. Mai he entès com funciones,què em fas, però em tens.El pitjor de tot és que pel que veig et surt igual de bé amb tothom.Els rendeixes als teus peus,els fas perdre's per dins els seus circuits interns,els fas trobar solucions o perdre's encara més,la qüestió, els domines. Collons i em fot molt! Com t'ho fots? Connectes amb alguna part del meu cervell,ràpidament,sense que jo pugui fer-hi res i comencen les emocions. És una cosa molt primitiva,però no és el mateix que et diguin certes coses cantant que parlant.

Si a una botiga del barri et diguessin en un to amable i cordial: No sé si darte un beso o un hueso, perra. Segurament la reacció no seria bona.En canvi amb una mica de bateria darrera i quatre instruments mola, "equilikua" tenim el reggaeton. El mateix que si ve un senyor crescudet i et diu "Nací en el mediterraneo", doncs molt bé maco. Perdoni, bon dia,nascut entre Blanes i Cadaqués,un altre sonat com el del mediterraneo. Les frases que diuen moltes cançons sense la melodia no tenen cap gràcia i la melodia sense la lletra tampoc.Però juntes quin mal foten!

A més quina ràbia fa veure que encara ets capaç de cantar certes cançons de merda! Que s'han quedat atrapades a la memòria.Però què hi foten aquí dins?- et preguntes un bon dia.I pensar que no tinc lloc per memoritzar el nom d'aquell carrer o d'aquella reacció química. I si la canto? Es quedarà igual d'encastada?

I així és com apareixen autèntiques obres d'arthorror contemporànies que barregen reaccions químiques amb músiques del segle XIX, com vols que quedi tot plegat? La qüestió,acabes de cagar-la,has memoritzat una cançó xaval.Lletja,però lletja de collons,lletja,lletja però te la mereixes, tota teva,la podràs cantar d'aquí a vuit anys,no et servirà de res,seguirà sent igual de lletja que ara o potser més i a sobre anirà ben carregada d'emocions,recordaràs la època de la universitat i potser ploraràs.Que et fotin!

I ja per acomiadar-me us deixo amb un petit poema que he escrit per vosaltres,vull que el llegiu de dalt a baix i que reflexioneu sobre la força de la música,de com ens arrossega, no us quedeu a la primera llegida,rellegiu, que sempre ajuda a entendre millor les metàfores:

"Dóna'm més benzina, dóna'm més benzina, a ella li agrada la benzina, a ella li encanta la benzina,

Porta tancs d'adrenalina"

http://www.youtube.com/watch?v=BxrCgUHvAyg

Batalla de Gettysburg

Del 1 al 3 del juliol passat no sé que deuríeu estar fent però fa quasi bé 150 anys,per aquests dies, a Estats Units s'estaven fotent trets.Concretament del 1 al 3 de juliol de 1863 va haver-hi la Batalla més crua de tota la Guerra Civil americana (1861-1865), es diu la Batalla de Gettysburg.

En aquest mapa, a la vostra dreta, teniu Nova York i a l'esquerra Gettysburg.

El novembre d'aquell mateix any es va fer un homenatge a tots els caiguts en aquesta batalla. Abraham Lincoln tenia només uns 5 minuts i escaig per parlar, perquè aquell 19 de novembre el discurs principal l'havia de fer un tal Edward Everett. Aquell dia Edward Everett va fer el seu discurs de 2 hores però després de que parlés ell, va parlar durant uns 3 minuts Abraham Lincoln,i va pronunciar el que es coneix com el Discurs de Gettysburg,segons diuen els historiadors un dels discursos més importants de la història dels Estats Units d'America.El discurs tenia 270 paraules. Us les deixo aquí sota:

Four score and seven years ago our fathers brought forth on this continent a new nation, conceived in Liberty, and dedicated to the proposition that all men are created equal.

Now we are engaged in a great civil war, testing whether that nation, or any nation, so conceived and so dedicated, can long endure. We are met on a great battle-field of that war. We have come to dedicate a portion of that field, as a final resting place for those who here gave their lives that that nation might live. It is altogether fitting and proper that we should do this.

But, in a larger sense, we can not dedicate—we can not consecrate—we can not hallow—this ground. The brave men, living and dead, who struggled here, have consecrated it, far above our poor power to add or detract. The world will little note, nor long remember what we say here, but it can never forget what they did here. It is for us the living, rather, to be dedicated here to the unfinished work which they who fought here have thus far so nobly advanced. It is rather for us to be here dedicated to the great task remaining before us — that from these honored dead we take increased devotion to that cause for which they gave the last full measure of devotion — that we here highly resolve that these dead shall not have died in vain — that this nation, under God, shall have a new birth of freedom — and that government of the people, by the people, for the people, shall not perish from the earth.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Ara fa vuitanta-set anys, els nostres pares feren néixer en aquest continent una nova nació concebuda en Llibertat i consagrada al principi que tots els homes són creats iguals.

Ara ens trobem en una gran guerra civil, comprovant si aquesta nació, o qualsevol altra així concebuda i consagrada, pot romandre en el temps. Estem reunits en un gran camp de batalla d'aquesta guerra. Hem vingut per consagrar una part d'aquest camp com a últim lloc de repòs d'aquells que donaren la seva vida perquè aquesta nació pogués sobreviure. És completament just i apropiat que ho fem.

Però, en un sentit més ampli, no podem dedicar, no podem consagrar, no podem santificar aquesta terra. Els homes valents, vius i morts, que lluitaren aquí l'han consagrada molt més enllà del que les nostres pobres facultats podran afegir o detreure. El món no tindrà gran noticia ni recordarà per llarg temps el que aquí diem, però mai no podrà oblidar el que ells aquí hi van fer. Som més aviat nosaltres, els vius, els qui ara ens hem de consagrar a la tasca inconclosa que els que aquí lluitaren feren avançar tan noblement. Som més aviat nosaltres els qui ara ens hem de consagrar a la gran tasca que encara ens queda per concloure: que d'aquests difunts que honorem prenguem una devoció incrementada per la causa a la que oferiren fins a l'última mesura de devoció possible; que aquí resolguem que aquests morts no han donat la seva vida en va. Que aquesta nació, amb l'ajuda de Déu, viurà un nou renaixement de la llibertat- i que el govern del poble, pel poble i per al poble, mai no desapareixerà de la Terra.

Aquest discurs ens ha deixat una de les sentecies que molts de nosaltres haurem escoltat molts cops: "Un gobierno del pueblo,por el pueblo y para el pueblo".Quins 3 minutets més ben aprofitats!

Abraham Lincoln

Guillotina

Estava llegint i m'he trobat amb aquest sonet

No te des por vencido, ni aún vencido, no te sientas esclavo, ni aún esclavo; trémulo de pavor, piénsate bravo, y acomete feroz, ya mal herido. Ten el tesón del clavo enmohecido que ya viejo y ruin, vuelve a ser clavo; no la cobarde estupidez del pavo que amaina su plumaje al primer ruido. Procede como Dios que nunca llora; o como Lucifer, que nunca reza; o como el robledal, cuya grandeza necesita del agua, y no la implora... Que muerda y vocifere vengadora, ya rodando en el polvo, tu cabeza !

I a l'últim vers podeu trobar una al·lusió clara a la guillotina,quin munt d'històries darrera la guillotina,sempre d'actualitat.La guillotina va aparèixer per raons humanitàries encara que no ho sembli,irònic oi? Si,si les execucions abans de la guillotina eren molt més manuals (Hanged, drawn and quartered = Penjat, arrossegat i desmembrat) i s'allargaven bastant, això era més aviat tortura que no execució. Amb l'aparició de la guillotina tot anava més ràpid,tot semblava millor.

Doncs bé,el vers del sonet m'ha recordat una anècdota que sentia fa uns dies sobre Antoine de Lavoisier, que es veu que li van escapçar el cap amb una d'aquestes guillotines.Però el seu afany científic va poder més que la frivolitat de la mort i va dir-li a uns amics seus que intentaria pestanyejar tants cops com pogués un cop li haguessin tallat el cap. Només va aguantar 15 segons...els seus amics devien estar bocabadats.

Però tot i ser més ràpida que els mètodes anteriors convé saber que la guillotina es considera una índole de tortura...(teòricament et tallen el cap i s'ha acabat,per què en diuen tortura?) Doncs no.És un tipus de tortura.I per què?

Perquè, tal i com dèiem , t'estàs 15 segons veient el teu cos escapçat,el coll destrossat,sagnant i tallat per una fulla rovellada mentre una muntera de gent mira horroritzada el que queda del teu cap. Aquells 15 segons ets conscient i tens temps per patir encara una mica més...No serà aquesta pitjor tortura que les que hi havien anteriorment? Veure't separat del teu cos?

Mai se sap,però el que si sabem segur és que és molt més ràpida.

P.D: (El sonet anterior forma part dels set sonets medicinals de Almafuerte, us recomano encaridament llegir-los tots set!)

Escenes de bon/curiós dia

Hi ha dies que els comences de mala llet,t'aixeques i fots un moc a la primera persona que et creues anant cap al lavabo, et cau la pasta de dents a terra, et mires al mirall i el reflex no corrobora les expectatives que tenies posades en la teva cara de "killer"...i tot sembla indicar que avui ets un "loser". D'altres dies t'aixeques, sense connotacions afegides,t'aixeques i prou. I hi ha dies que t'aixeques, com vulgarment es diu, a tope.Et mires al mirall i sembla que la cara que hi ha et fotrà una morrejada quan menys t'ho esperis,les dents ja estàn netes perquè ho pots comprovar fàcilment gràcies al teu somriure,et mires de perfil abans d'abandonar el teu reflex i et poses trist quan ja no pots contemplar la teva bellessa al mirall.

Avui m'he aixecat i prou.Sense connotacions afegides, a priori.Però passar cada dia per davant d'un tanatori té les seves coses curioses.Normalment són coses dolentes però avui l'escena era curiosa,vés per on.Imagineu-vos l'escena com si anéssiu dins el vostre cotxe i al carril contrari i en direcció oposada veieu en menys de 30 segons tot això.
Un cotxe fúnebre negre i llarg amb un conductor que passa en breus instants per diversos estats.En primer lloc s'està partint (deu estar escoltant la ràdio),després badalla i finalment s'introdueix el dit petit a l'orella. Un cop ha desaparegut tot el cul del cotxe amb el seu respectiu féretre i corona, apareixen els cotxes dels familiars. Aquests custodien amb 15 cotxes,un rere l'altre, el cotxe mortuori.Les cares són unes altres,ja us imagineu.

Una escena curiosa de bon matí!


P.D: Què podem pensar?
Trobeu bé que: Home conductor de cotxe mortuori es relaxi de camí cap al cementiri? A priori semblarà malament el fet de riure però aquest home s'hi passa tot el dia allà dins,hem de ser comprensius? Hem de ser intransigents? Aquest home ha de mantenir sempre i a tothora les maneres essent coherent amb el lloc de treball que ocupa?

Afegitó: 2 dies després d'escriure això, m'he trobat una escena de bona nit d'una magnitud semblant a la del cotxe mortuori. Uns nois fent "botellon" a l'aparcament d'un hospital...Moments de son,imatges impactants.

Sant Jordi 2011

Primer cap a plaça de Sants a la paradeta d'unes amigues i poc després xino-xano cap a la Rambla de Catalunya per trobar-me amb centenars de persones rebuscant entre les munteres de llibres de les paradetes.Roses,llibres. Però el romanticisme del dia de Sant Jordi no és entès per tothom de la mateixa manera,sempre et pots trobar un grup de persones amb una visió especial sobre les coses i que donen una dimensió més a aquest dia, que el porten molt més enllà.Gitanos que venen roses a "grito pelao" "nenaaa, rosas a 3 eurohh,dos a mitad de preciooohh" "rosas elásticas,se estiran y no se rompen,mira nenaa miraaa".
Em va fer gràcia i vaig pensar: "Mira,una altra forma d'encarar el Sant Jordi".Si és que les cares del dia de Sant Jordi són eternes. Si es fes a Madrid potser en comptes d'una rosa es regalaria un "bocadillo de calamares" i el llibre patiria una metamorfosis i acabaria essent una entrada pels toros. Vés a saber!

Però, tot i les roses elàstiques, vaig seguir caminant rambla avall per trobar-me amb una parada on una noieta molt maca que m'acompanyava durant tota la passejada em va parar i em va regalar un llibre interessant,el llibre es deia Indigneu-vos.

Llegit ja el llibre, que està molt bé i incita a la gent a indignar-se pel fort poder financer que ens fa ser cada dia més pobres i a uns pocs més rics, m'ha vingut al cap una pregunta que crec que és bastant interessant.

Per què Stéphane Hessel, autor del llibre, ens ha d'inicitar a indignar-nos? Per què ens ha d'enfocar contra qui ens hem d'indignar? Per què no ens indignem suficientment com a societat?

Per indignar-se cal comprendre quina ha sigut la ofensa o la injustícia que has patit.I el sistema financer és llunyà, volàtil, indefinit, digital?, incontrolable i molt,molt difícil de comprendre.

Quan un govern et treu els recursos per l'educació pel motiu que sigui, és natural indignar-se i a més a més és fàcil que t'indignis.Un altre exemple seria quan alguna persona pensa EMPRESARIS = LLADRES DELS TREBALLADORS.Sigui certa o no.Quan la gent veu una associació clara i que per l'experiència que acumula pot explicar el què veu..PAM! Associació feta,indignació assegurada...però aquesta indignació està ben enfocada? Aquí hauria d'acabar la nostra cadena lògica?
Però estirem bé d'aquestes cadenes,potser al final veiem que es ramifiquen i no acaben pas en un sol punt sinó que tenen diversos extrems.
Això és el què passa amb el principal problema mundial avui dia,la desregulació del món financer i la desorientació de tots nosaltres davant d'un món financer complex.Desorientats perquè no sabem ben bé que volen dir tots els eufemismes rere els quals s'amaga aquest món...els mercats diuen...les borses cauen...productes financers d'alt risc...

Vocabulari complex,cortines de fum, objectiu diluït i indignació existent... però mal enfocada.
Pla executat a la perfecció?

Reflexions que sorgeixen naturalment i que el mateix llibre ens incita a pensar.Si us animeu,llegiu aquest llibre.Petit però clar,concis i amb un objectiu clar,Indigneu-vos.

Una miqueta de perspectiva

No sé si heu provat algun cop d'anar a la muntanya que més aprop teniu de la vostra ciutat i contemplar la ciutat plena de centenars de puntets ataronjats, o potser ja heu provat de mirar el mar asseguts sobre la sorra fina de la platja, tot sols i de bon matí.O potser ja heu caminat i trepitjat la gespa fresca d'un bosc en un vespre d'estiu,tot sols i entotsolats. Respires tranquil.litat.

També puc posar-vos exemples de persones amb qui m'assec a parlar tot sovint,ja sigui a ran de mar o a una cafeteria, i que sempre em transmeten una tranquil.litat intrínseca a ells mateixos.Per altra banda he pogut parlar amb gent més gran, que amb els seus consells i les seves paraules buides de presa i atavalament et transmeten calma.

Però no només et relaxen i prou.Crec que seria injust acabar aquí.Les paraules d'aquell amic,d'aquell avi, d'aquell "jo" que retrobes quan camines sol per la vora d'un bosc et donen una nova eina,un nou instrument. Et donen la capacitat de posar-ho tot en perspectiva.

Et donen perspectiva.És com si per uns instants t'adonessis del que és realment la felicitat,del que realment importa, t'envaeix una serenor extranya però que no saps ben bé perquè, et conquereix.Llavors et quedes sol,vas a passejar tranquil a alguna muntanya i prens decisions, arribes a casa serè.Repasses la teva vida,mires,remires,tornes a mirar enrere i fas prediccions.Preveus com serà el teu futur,què vols canviar,quines idees tens per més endavant,decideixes fer alguna bogeria,decideixes tornar al silenci i la calma eclesiàstica després d'un període d'aventures...però tot el que has fet ha estat mirar tot en conjunt,fer una visió global del que has estat fent i comparar-ho amb el que ets i amb el que vols ser més endavant i així determinar quins camins seguiràs a partir d'ara i quins errors no cometràs.
Persepectiva,ho has mirat tot en perspectiva i això relaxa.Relaxa perquè restes importància a tot,relaxa perquè veus que cada cosa que fas té molta importància i alhora és insignificant.Relaxa perquè gires la truita i li veus les dues cares a la vida... i a la truiteta.Veure cares i més cares de la vida relaxa.Comprendre i entendre relaxa,i més quan el que comprens no és un problema de matemàtiques sinó com t'has de moure en aquest espectacle de gent i activitat que és la vida per aconseguir-hi encaixar.Però per aconseguir atrapar aquestes dues paraules, entendre i comprendre, cal una gran capacitat per analitzar el teu entorn i analitzar-te a tu mateix.Cal no deixar-se cap variable per aconseguir fer una anàlisi completa de tu mateix i de com és el nostre entorn,el nostre món... i això costa molts anys i molts disgustos,molts errors i molts encerts,moltes cares de truites.Potser aquesta gent gran o aquest amics que ens tranquil.litzen ja han atrapat aquestes dues paraules.


Un llibre que m'he llegit recentment d'Andy Andrews, The Noticer, resumeix molt bé tot això i com no podia ser d'una altra manera,llegir-lo relaxa.La primera frase diu: "A vegades tot el que una persona necessita és una mica de perspectiva " i a partir d'aquí el llibre continua mostrant com un home anomenat Jones treu de diverses situacions difícils a certes persones utilitzant aquesta paraula tant enigmàtica...perspectiva,en Jones els hi dona una visió diferent,una visió en perspectiva.Si voleu pensar sobre què vol dir i com podeu aconseguir aquesta habilitat ja ho sabeu!