Arte de amar,remedios de amor!

Aquest cap de setmana me l'he passat llegint aquest llibre d'Ovidi, nascut a Sulmona (Itàlia) el 43a.C.

És ben curiós veure com a l'època clàssica ja es feien llibrets de com seduir a senyoretes gregues de l'època o també a precioses i emperifollades romanes.Ovidi va ser un dels primers a escriure un llibre guiant tant a homes com a dones en el camí de la seducció, és a dir, avui dia Ovidi seria un killer de les xurris del Bora o potser un Júlio Iglesias en potència.

El llibre,com és típic dels llibres clàssics,és ple d'expressions pròpies de l'època que tracten d'explicar o transmetre millor el que l'autor vol dir però per nosaltres aquestes expressions són un merder.Una d'elles és la següent: "Quedaos lejos,cintas delgadas,símbolo del pudor y tú, larga estola, que tapas hasta el empeine" Pufff El pitjor d'aquesta frase és que oculta un significat important però jo me l'hagués saltat tant tranquil·lament.

A part d'aquest petit impediment el llibre és molt divertit.En un apartat ens parla dels passos a seguir per seduir noies al circ i a l'amfiteatre:"Que tampoco se te pase por alto la carrera de los nobles caballos" [...] "Arrima tu costado a su costado.También es una ventaja que,aunque no quieras,la fila obliga a arrimarse"[... ] "búscate la excusa de una charla amistosa" [... ] "Haz por preguntarle con interés de quién son los caballos que participan y sin dilación favorece,sea quien sea,al que ella favorece"... Com veieu Ovidi era una campió de la època,no es triomfava a les "xurris" a la disco sinó al Circ,entre cavalls.

Però encara queden més sorpreses."Obra nuestra es sobre todo lo que avergüenza" Amb aquesta frase es desfoga i tot seguit el tio es posa a explicar les postures femenines per fer l'amor (quin crack ehh) Kamasutra classic edition:

"La que sea hermosa de cara, acuéstese boca arriba"[...] "Aquella que considere bella su espalda,de espaldas" [...]"Que la mujer goce del amor saciada hasta lo más profundo de su ser y que la cosa aquella agrade por igual a los dos" Ara ens ve amb segones ehh... "También tu, a quien la naturaleza negó sentir a Venus,finge los dulces deleites con embustero sonido"[...] "Ten sólo la precaución de que,cuando finjas,no se te note" Ja sospitava que l'enganyaven ja.

Més endavant també parla de diverses formes d'arreglar-se els cabells,els maquillatges que més afavoreixen a cada classe de dona...Un "killer" de l'àrea.

M'ha agradat veure com no hem canviat pas tant.Canvien els contextes,les formes de dir les coses,de pensar-les però finalment quan es tracta d'enamorar una noia (o simplement d'intentar-ho)encara seguim fent les mateixes cosses,els mateixos passos clau,les mateixes mirades,les mateixes excuses que fa 2000 anys però en diferent context,canviant potser expressions més o menys ofensives o atrevides segons l'època però semblants,parlant ara de facebook,internet i Harry Potter abans de la deesa Venus, Cronos o Ulisses.Petits detalls que van canviant segons els temps.

"Lo que te fuerza a creerlo es el lugar,el nombre,el delator y el hecho de que la mente siempre piensa que existe aquello que teme"

L'Invent de l'any

La revista Science diu que l'invent de l'any és una màquina que han ideat dos físics. Però abans de parlar-vos de la màquina en qüestió vull recordar-vos algunes classes de filosofia de batxillerat.

Si més no les meves, on es deien coses com que si una cosa està en un lloc en concret i en un moment determinat no pot estar a cap altre lloc.Si jo estic ara escrivint davant del meu ordinador a Barcelona no puc estar fent a la vegada i el mateix a California.Què més,també es deia que si una element està vibrant no pot ser que no estigui vibrant. Sencill! Agafeu un tros de ferro i li fotem un cop,tots veiem com vibra (mentrestant el peu entrarà en els clàssics estadis de rubor,calor i tumor a causa del ceballot) i tots sabem també que mentre el ferro vibra no pot ser que no vibri.

La novetat és que els dos físics anomenats anteriorment han creat una màquina visible a simple vista que connectada pertinentment a un sistema elèctric comença a fer vibrar una petita pua...i a no fer-la vibrar al mateix temps. La petita pua o punta està vibrant i no vibrant al mateix temps.Per tal que soni un pèl més fort i clar ho diré així: "Han aconseguit que la pua estigui movent-se i quieta a la vegada"

Us imagineu una cosa,qualsevol,la primera que tingueu al costat del ordinador,movent-se i quieta a la vegada?

Quin curtcircuit mental no? Fa mal de cap només pensar-hi.

Potser un cop ho haguem vist ja ho podrem imaginar? No ho crec pas.

Penseu en una poma...penseu en una cadira...penseu en l'amor...penseu en la soledat...penseu en la guerra...penseu en la pau... Penseu en una poma que en un mateix lloc i un mateix moment també és una poma tallada en dues meitats. Penseu-hi!

Al màxim que arribem a fer és barrejar la poma en un estat i l'altre o a alternar-les però no és això el que diuen aquests dos físics.Ells diuen que són dues coses diferents(pera,pera tallada) i la mateixa en un mateix moment.Curiós.

Els límits del cervell humà un altre cop superats pel mateix cervell humà(en aquest cas pel cervell dels dos físics) i per les matemàtiques i la física.Estic esperant una nova ostia pel meu cervell i l'espero amb ganes.Quin munt de sorpreses ens poden estar esperant des d'ara fins que la dinyem?Quantes coses que diem que són impossibles pel pensament humà poden passar? Potser haurem d'acabar acceptant explicacions sobre l'univers que no entendrem ni nosaltres mateixos però que haurem generat amb la mateixa naturalitat que la resta que si que entenem...Per exemple, potser arribarà un dia en el que ens diran que l'univers no va tenir mai un origen sinó que ha existit sempre,que no hi va haver un primer moment,una matèria inicial que no sabem d'on ve,sinó que tot hi ha sigut sempre.

Us imagineu que les grans respostes a les preguntes de la humanitat siguin d'aquest estil? Incomprensibles.

Quina decepció no? O és que potser esperàvem una cosa diferent?I en aquest cas, perquè esperem una cosa diferent?

Ralet,ralet

Llegint un llibret que tinc per casa m'hi he trobat un comentari que m'ha semblat molt curiós que diu:

"El que mitjançant el diner és per a mi,és a dir el que el diner pot comprar,això sóc jo.La meva força és tant gran com ho sigui la força del diner.Les qualitats del diner són les meves qualitats i forces essencials.El que sóc i el que puc ser no estan determinats de cap manera per la meva individualitat.Sóc lleig,però puc comprar-me la dona més bella.Per tant no sóc lleig,perquè l'efecte de la meva lletjor,la seva força per espantar,és aniquilada pels diners.Segons la meva individualitat sóc tolit però els meus diners em procuren 24 peus,per tant no sóc tolit; sóc un home dolent, sense honor, sense consciència i sense enginy però s'honora el diner i en conseqüència el seu posseïdor.El diner és el bé suprem per tant és bo el seu posseïdor;els diners a més m'eviten la molèstia d'ésser deshonest,es presumeix per tant que sóc honest;sóc estúpid però el diner és el vertader esperit de totes les coses,la màquina del món,com podria ser que el seu posseïdor no fos sinó un home enginyós?

Ell pot a més a més comprar-se gent enginyosa i no és qui té poder sobre les altres persones intel·ligents més talentós que el talentós? Serà que no posseeixo jo,que gràcies als diners puc tot el que el cor humà desitja,tots els poders humans? Algú potser s'atreveix a dir que els diners no converteixen totes les meves carències en el contrari?"

Bé aquí teniu aquest tros d'escrit de Karl Marx que encara segueix però crec que aquesta és la part més interessant,crec que és una bona manera de començar a pensar quin paper juguen els diners a la nostra societat.

Volem tenir diners o no en el nostre futur? Si en volem quants en volem? Per anar tirant,per permetre'ns els nostres capricis o potser encara volem més diners? Per què tants diners? Pensarem que hi ha poca gent que vulgui tenir tants diners però...qui és aquest tipus de gent que en vol tenir més i més?Com són,ens interessa saber-ho perquè són ells qui maneguen el món,són ells qui manen el nostre futur ens agradi o no.Aquí els que sempre han tingut la paella pel mànec han sigut els que han sabut jugar en cada moment de la història al joc que calia per aconseguir diners (o en el seu defecte la força).

El humor negro es como las piernas

Fa una estoneta m'he connectat al facebook i he vist que un amic de la uni li agrada el següent:

"El humor negro es como las piernas: hay quien tiene y hay quien no tiene".I acte seguit m'he endinsat en aquest grup del facebook per veure a quanta gent li agrada aquest tipus d'acudits i es veu que en aquest en concret ja van pels 8.400.No m'he posat a investigar més per por al nombre de grups que podrien aparèixer relacionats amb l'humor negre.

No sé si dir a aquesta gent que són uns pervertits mentals o què, però la veritat és que no els diré res perquè seria com si m'ho digués a mi mateix.Jo ric amb aquests acudits, ho confesso. Sóc una molt mala persona. Però estic segur que hi ha assassins que no riuen amb aquests tipus de bromes i que maten quan tenen temps lliure o a

jornada completa.Amb això vull dir que riure't amb l'humor negre no et converteix amb un desgraciat.

Més aviat tinc la impressió que molta més gent riu, ja sigui amb un somriure políticament correcte difícil de frenar i fent cara de "no et passis però explica-me'n un altre " o bé amb una riallada estrident, quan s'explica un acudit d'humor negre o això és almenys el que he pogut constatar en aquests 21 anys de preciosa existència.

La qüestió és que quan algú sembla disposat a compartir amb tothom el seu repertori d'acudits tenebrosos,malvats i cruels, pocs cops es troba a un altre que el freni quan acaba el primer acudit (tret que sigui molt animal i el tio es passi ja en el primer).El que es sol fer és anar pujant de to,fet socialment molt més acceptable que dir l'acudit més fort a l'inici.Millor dir-lo al final i serà més acceptat i fins i tot... potser ja no serà tant fort i haurà perdut màgicament aquell mal gust.

L'humor negre ens pot agradar en major o menor mesura o fins i tot el podem detestar però en general,la meva impressió és que hi ha molta gent a la que li agrada l'humor negre.

Això si, molts d'ells ho fan d'amagat, a casa, posant-se a pàgines web d'acudits, just a l'apartat d'humor negre on secretament gaudeixen del riure més explosiu o del somriure més discret(això sí, només durant una estoneta per veure com es passa la gent i després ja ho treuen ràpidament no fos cas que ens donés un atac moral de pànic i creguéssim que som uns monstres despietats).

"Qué pasaba por la cabeza de Lady Di en el instante del accidente?"
- El radiador del coche.

Qui s'està rient!!Animal!!

Xilens,ja l'hem Funat.

A vegades surt una mare a la televisió fotent uns crits desesperats a causa d'alguna desgràcia.Alguna cosa grossa li deu haver passat.Tot aquest dolor, si ha sigut causat per algú de forma voluntària (bé matant a algun familiar seu o ferint-lo greument) s'espera que sigui castigat.Què passa si no es castiga a aquesta persona, causant de tant dolor, si realment és culpable?

Doncs que el dolor viu una metamorfosis preciosa i geladora.El caparró de la mare o el pare fan una desconnexió del sistema central,premen el botó per obrir les comportes del bidonet del dolor i el deriven per diversos conductes fins a uns bidons molt més grans que s'omplen fins d'alt encara que el líquid que venia del bidonet del dolor era poc,són els bidons de la ràbia. I ja l'hem armada.

Amb aquesta ràbia es poden fer dues cosetes, emmagatzemar-la i guardar-se'la per un mateix o bé mostrar-la en qualsevol de les seves expressions (opcions a triar pel rabiós en qüestió).

Aquest estiu vaig conèixer per aquests mons de déu a una noia catalana-xilena (preciosa barreja) i xerrant,xerrant em vaig adonar que jo sabia poques coses sobre Xile. Però una de les coses que si coneixia i que crec que a molta gent li sona és Pinochet.Dictadura,injustícies,morts...ja ho sabem.Això em va recordar un reportatge que va fer el programa 30 minuts sobre Les Funes.

Les Funes estan formades pels familiars de torturats i consisteixen a visitar els torturadors i criminals de la dictadura a les seves cases i treballs actuals (on gaudeixen d'una vida normal) fent molt soroll,repartint pamflets i explicant a tots els veïns que és el que va fer aquesta persona als xilens i fent-los notar que potser tenen un assassí de veí.

Les cares que posen els torturadors enxampats per sorpresa als seus llocs de treball no tenen preu, són realment esfereïdores.Són cares que confirmen l'horror dels crims que van cometre.No n'hi ha cap que posi cara de no saber de que va la cosa.Són judicis paral·lels no legals (tampoc il·legals) però això implica injusts?

"Si no hay justícia.Hay Funa"

No us perdeu aquest video,si més no els primers minuts.http://www.youtube.com/watch?v=cD5zX4SA8AY

Cavall volador busca "espadachín" para relación liberal

El sultà de Pèrsia havia condemnat a mort a dos homes.Un d'ells, sabent com estimava el sultà el seu semental,li va oferir ensenyar a volar al cavall en un any a canvi de que li perdonés la vida.El sultà,imaginant-se com a genet de l'únic cavall capaç de volar a arreu del món hi va estar d'acord.L'altre presoner va mirar el seu amic amb incredulitat.

"Saps que els cavalls no volen.Què és el que t'ha portat a tenir una idea tan boja com aquesta? Només estàs posposant el que és inevitable."

"No és així- va dir el primer presoner.De fet, m'estic atorgant a mi mateix quatre oportunitats de llibertat.La primera,el sultà pot morir durant aquest any.La segona,podria morir jo.

La tercera,el cavall podria morir.I la quarta,podria ensenyar a volar al cavall"

Un altra petita historieta que diu així:

Entre tots els grans "embusteros" es produeix un fet digne de menció.En l'acte concret de l'engany, es veuen posseïts per una fe desmesurada en sí mateixos i és això el que crida l'atenció de forma tant poderosa entre la gent que els envolta que fa que passin per alt l'engany.

.......I l'últim que com no podia ser d'altre manera,és un dit budista:

Cuando conozcas a un espadachín,saca la espada.No recites poesía a aquel que no es poeta.

Madrid,Adéu

Cremant els últims dos dies per Madrid,ja vaig veure unes quantes coses abans d'agafar el vol d'anada a Taiwan i ara he apurat per passejar bastant més.He anat fins a Atocha per recordar els tràgics fets del terrorisme islàmic del 11M.Després cap a Lavapiés,que tenia com un toquet a Taiwan i als night markets, amb tot de paradetes pel carrer on hi feien menjar i coses per picar.
M'he apropat també a la Catedral de la Almudena perquè l'altre cop no hi vaig poder entrar i aquest cop si que m'hi vaig poder passejar.La veritat es que em vaig asseure a un dels bancs de dins i m'hi vaig quedar escoltant les pregàries que se sentien gràcies al sistema Dolby Surround que tenen.Em van fer pensar bastant,totes les pregàries demanant ser escoltat,ser entès per ser perdonat... em va fer pensar en les religions.Feia dos dies veia temples plens de Déus per tot arreu,completament diferents i estranys,amb serps, tigres etc i ara per aquí, això tant diferent.

Tot seguit cap a Moncloa i cap avall,a Puerta del Sol.Avui ha sigut més relaxadet,m'he passat pel Santiago Bernabéu i després a la Plaza de Toros de Las Ventas.Alla ha sigut més animadet,he pogut sentir algunes converses al voltant de la recent prohibició de "las Corridas" a Catalunya i a més m'he llançat a conèixer més de prop el món del "Toreo" i m'he estat una horeta a dins de Las Ventas en una visita guiada.

I ara ja m'han fotut fora de l'Hostal i em toca matar unes quantes hores i no sé pas com.Potser la millor manera seria d'una estocada,donades les circumstàncies,però potser prefereixo menjar un "bocadillo de calamares" i deixar-ho aquí.Pnsant-ho millor podria matar la meva estada a Madrid comprant una bandera amb el Toro...millor que no,millor que no,que encara m'hi faré mal.

Caminant per Neihu

Un dia d'aquests estavem el Lis,el Yasushi i jo, els tres que estem a la mateixa habitacio,vam pillar un mapa i ens vam fotre a caminar per el nostre districte que es Neihu.Es veu que hi havia com unes restes historiques i al final haviem de veure un temple molt maco.La questio es que es va posar a ploure com si fos el final del mon (aqui tenen clima tropical i quan plou,plou) pero per sort estavem mig a cobert a dins d'un temple.Els temples aqui estan fets per la gent,es a dir al temple no s'hi va per resar per la vida que tindras mes enlla sino que es demanen desitjos,molaa ehh,deitjos que vols complir mentre visquis.
El primer que fan es entrar al temple,on hi ha molts deus,resen a tots els deus portant un especie de pal allargat i el van cremant.Un cop s'ha resat per un Deu, es deixa el bastonet que crema en una especie de cassola amb sorra i cendres.Molt be,ara que ja hem resat per tots i cadascun dels Deus del temple et dediques a buscar el Deu que t'interessa.Aquest Deu pot ser el dels examens,el de l'amor,el de la familia,etc.Et poses davant d'ell,reses amb el bastonet donant com tres cops de cap i a mes tires dues peces de fusta que tenen forma de mitja lluna a terra.Aquestes peces tenen dues cares doncs be, si les cares planes estan cara amunt vol dir que el Deu no et fa ni puto cas.Si tens les dues cares rodones amunt vol dir que el Deu esta considerant si pot fer complir el teu desig.Si surten una cara plana i una rodona perfecte,la cosa va rodada.

Be,tornant a la pluja tropical que ens va atrapar a dins del temple, ens vam haver d'aixoplugar a dins d'aquest.Va ser llavors quan ens va enganxar el Master del temple,com un sacerdot molt estrany amb dos bigotis que li penjaven de mitja galta pero que era molt simpatic.Va cridar tant rapid com va poder la familia que s'encarega de cuidar el temple i que per sort parlaven angles i aquests ens van fer seure a un sofa de la vora i ens van dopar a base de "green te","peanuts" i no se quantes coses mes.De passada tambe vam poder veure, per primer cop a les nostres vides, un noi que estava fent Kung-Fu a l'entrada de la sala on preniem el te.L'estampa era preciosa,pluja a fora,nomes el soroll de les gotes d'aigua,nosaltres a resguard i entre la pluja i nosaltres el noi en imperturbable silenci.El tio es va estar en la mateixa posicio una hora pero aixo es veu que no es res,es veu que necessites 4 anys per arribar a aguantar 4 o 5 hores en la mateixa posicio i fins i tot llavors ets capas de partir teules i totxos,el que es veu per la tele.

Despres ja cap al centre comercial a veure Inception al cine.

Roommates

Vaig estar gairebé dues setmanes solet a l'habitació,però el dia 19 de juliol,l'habitació a tope.Em va despertar a les 8 del matí la molt simpàtica de la dona que s'encarrega de la residència ( i que per cert m'ha agafat un afecte especial,em regala talls de síndria sempre que pot).Doncs estava dormint tranquilament,perque el lab comença a les 10 i va i obre la porta com si estigués a casa i auu 2 companys d'habitació.

Un d'ells es diu Lis,us el presento bé ara, potser ja he parlat d'ell abans pero ara ho faré bé.En Lis es un tiu d ptm, baixet,calvet com una bola de billar i que té 23 anys.Li encanta la roba JackJones,com a un servidor.
Va néixer a Pristina,capital d'Albania,els seus pares vivien alla després de veure's obligats a abandonar Kosovo,el seu país d'origen.Un cop nascut el Lis,els seus pares van immigrar a Suècia on ell ha crescut.Ell no sap que considerar-se,sóc Suec o Albano-Kosovar? Aquest dubte i la tossudessa de son pare per fer-lo parlar Albanès a casa i també perquè estigui connectat a Kosovo dia a dia, l'han portat a dibuixar el seu somni: "Vull tornar a Kosovo,crear un hospital i fer-lo funcionar correctament perquè serveixi d'exemple al meu pais,no només en el món mèdic sinó com a exemple de pais".Sentir-lo parlar és un goig,té les coses molt clares i la veritat costa trobar gent com ell que tingui somnis realment ambiciosos,potser és pel passat que ha tingut la seva familia,no ho sé,la qüestió és que té un parell d'ous i això s'olora a kilometres de distància.

M'ajuda un munt amb l'Anglès perquè el tio el borda,parla un angles "británico" de la ostia,diu que això s'explica perquè Suècia és un petit país i estan tot el sant dia submergits en el món anglosaxó.Qüestió que fins i tot em va animar per anar a veure Inception a Miramar,un centre comercial de Taipei.Aquí les pelis són en Anglès i subtitulades en xinès (potser això hauria de ser un exmple pels nostres polítics,això si subtitulant en català i castellà, a raó del 50%,totes les pelis).

A més a més em va estar explicant les salvatjades que van fer els Serbis al poble Kosovo-Albanès.Ara mateix una miqueta d'història no farà gens de mal,només 4 linies :).Ens situem a la desintegració de Iugoslàvia, Serbia un dels pares de Iugoslàvia i l'estat mes important.Mentre el general Tito (de Croacia) va manar a Iugoslavia tot va anar "bé",però quan aquest va morir Serbia no va poder mantenir unida Iugoslàvia. Kosovo va ser el penúltim territori que va perdre Serbia,era l'any 1998.Els Serbis tatuaven amb ganivets la creu al pit dels Kosovars,que eren musulmans i milers d'altres animalades.

La veritat és que el Lis m'ha animat molt les hores que un es passa a l'habitació,que en un viatge com aquest solen ser moltes,fa més d'un mes que vaig arribar aquí.Pots llegir,pots anar a Internet però no hi ha res que m'agradi més que veure un Lemon Tea del 7/11 (una botiga que és a tot arreu i roman oberta 24h) assegut a una de les terrassetes que hi ha dins del hospital.A aquestes terrassetes i solem anar cap a les 12 de la nit que és quan s'hi està més fresquet i a la vegada podem fer companyia al King,un dels meus contact person,que treballa de nit alguns dies.Per cert,aquí a dins de l'hospital hi ha Burger Kings i totes aquestes coses.

L'altre company d'habitació és el Yasushi Kawamata,podria ser una moto o fins i tot un Transformer però és una persona i és japones i no parla ni papa d'anglès però va bé per fer d'interpret,entén alguns símbols en xinès.Es dedica a somriure quan no t'enten, ho fa prou bé perquè sembla que t'animi a explicar-li més coses però no s'ha de caure al parany,no t'entén,ho he comprobat amb preguntes trampa,el tio es parteix igual diguis el que li diguis.Vaig probar amb se m'ha mort el meu gos i estic trist i el tio es va posar a riure com sempre.He parlat bastant amb ell, encara que barallant-me i gesticulant,el noi es raret de collons però es bon nano.

Cap de setmana

(23,24,25,26)

Aquest divendres passat vaig tenir el que se'n diu un sopar oficial del laboratori.Vaig coneixer el "jefazus maximus" del laboratori i varem anar a sopar a un restaurant tailandes.No se si us vaig dir que fa dues setmanes varem anar a sopar a un restaurant indi,ja que hi ha un altre estudiant estranger al meu laboratori, de fet esta fent el doctorat, i es de la India.

Be,doncs tornant al sopar tailandes,que us volia dir...aixo,que menjar amb els chinesos es molt bonic, cadascu te el seu plat buit al principi i els plats van arribant al centre de la taula,son per compartir, de tal manera que tothom ha de pescar el menjar del centre de la taula,a mi aixo em fa sentir com molt mes a casa,molt mes comode.Aqui no arriba el cambrer amb el teu plat ple i prou, no,aqui el plat no es teu,el plat te l'has d'omplir amb el munt de coses que tothom ha demanat abans.El que va ser ja la ostia es que al final del sopar hi va haver una competicio de beure birres amb tots els del lab, el jefe es va excloure per preservar la imatge.La competicio de birres era oficial,es a dir,amb micros,ranking,cronometre,molt currat.No vaig guanyar ni de conya pero el mes divertit era veure el James (el meu profe del lab que te 30 anyets i ens portem de ptm) o el Divakar (l'indi) tot doblegats i intentant parlar catala (ja saben dir t'estimo;)).

El dissabte ja no hi va haver tanta festeta perque ens anavem a Kenting,al sur de Taiwan,que esta a 6 hores de viatge de Taipei o sigui que ens va tocar aixecar-nos d'horeta.Pero el tren s'ho valia.Com ja vaig comprobar amb l'Interrail,el tren conserva un romanticisme que m'enamora,et fa saborejar el viatge i a mes afavoreix les xerrades amb gent desconeguda (mes si no tens seient) i aixi va ser.Uns taiwanesos jovenets que van sentir-nos a mi i al Lis (el meu company d'habitacio,que es suec pero va neixer a Kosovo) parlant angles,es van apuntar a la conversa.Jo crec que tenen ganes de practicar angles i sempre que poden s'hi apunten.Doncs be,al principi s'hi va ajuntar un noi d'una punta del vago,despres una noia de l'altre punta i al final dues mes assegudes a prop nostre.I au,a xerrar sobre la religio i el xines com a idioma.

Al final,no es va fer gaire llarg el trajecte i aquella mateixa tarda a Kenting (imagineu-vos un poblet de mar amb el seu carrer principal i les seves paredetes,pero ara afegiu-hi lletres xines,llums i menjar al carrer), varem disfrutar de picar diferents menjars a peu de carrer i a la nit cap a un bareto on hi feien un lady's,boy's and lady boys show!(El Rafa,un noi de bcn que esta amb mi a Taipei, es va menjar la nit!jaja)

L'endema al mati platjeta i a la tarda, la tornada amb taxi cap a Kaoshiung per pillar el tren cap a Taipei. El taxista s'havia escapat feia unes hores de la peli de taxi driver, i just quan ens va agafar per portar-nos devia ser el moment algid de la fugida.A dins del taxi musica a tope i a fora cotxes perplexos de la velociat que portava la furgoneta Wolkswagen del nostre taxista,que dibuixava el seu propi carril per la carretera.Aixo si,en cap moment vaig passar por,el tio en sabia.

6 horetes mes de tren i a dormir al NDMC,aixo si, abans vaig estar xerrant amb el Lis sobre Kosovo i els nacionalismes,una xerrada molt maca.

JOHN "COBRA" vs WASHING "MACHINE"

Avui havia de rentar la roba per pebrots.Portava dies discutint amb la bossa de roba bruta pero al final le enganxada i amb el meu pot de detergent xino he anat cap a la zona on hi ha unes maquines blanques que es veu que renten roba.Tot escrit en xino.Desde les cullaradetes que havia de tirar a la rentadora fins al programa de la rentadora,els minuts i mil coses mes.He tancat els ulls i he imitat al de la meva esquerre amb tota la seguretat que tenia en aquells moments.La maquina llavors a cridat: "Wunyiaoo minyaoo" aixo deuria ser el programa de rentar que havia escollit i avall.Encara no ser com esta la roba,ara haig de pujar al dormitori.

Per cert un altre problema amb les maquines avui.He anat al lavabo,foto la ma darrera meu, per pura intuicio i apreto, pam!!! Niu/niu/niu/niu collons, em giro i posa: Emergency use only, auuu acaba la feina rapid i despareix del lavabo abans de que vinguin un munt de xinets a preguntar-te en xino perque has apretat el boto i despres com que no t'entenen et fotin una multa.Bon vent!!Ara despres m'he emprenyat amb tots els xinos en general per fotre una alarma just darrera del vater,on tothom sap que hi va la cadena!I lo de John del titol es per que aqui el meu nom es John, aixi no se'ls fa dificil pronunciar-lo.

NIGHT CLUB

Aquest dimecres vaig estrenar la temporada estiuenca a Taipei amb una festa a un night club d'aqui (que ve a ser una discoteca normal i corrent de Catalunya,què us pensaveu;) que es troba a sota del Taipei 101,i es diu SPARK!!

Digue'm "novatillo" o el que vulguis pero en aquest club vaig descobrir els segells que nomes es veuen amb llum ultravioleta i vaig reclamar-li al tio de l'entrada que em poses el segell d'una vegada,questio que vaig acabar amb 4 segells de raigs UV que no veia i jo encara creia que no en duia cap.Bona musiqueta i festa maca.Pero el millor night club ha sigut el d'aquesta nit,la del cumple.

Tot amb reserva,taula i sofa per nosaltres,erem uns 20,ens varem saltar la cua per entrar (que aixo sempre et dona uns punts de "guay") a l'entrada t'espera un ascensor daurat que et pujava a la planta on hi ha la discoteca,decorada amb mil i una pijadetes,llums rollo laser verd,és a dir per fer-se una idea,com si estiguessis a una peli de Oceans Twelve intentant agafar alguna cosa d'or i molt valuosa, protegida per mil raigs laser verd) i un cop comensada la festa,cambrers fent malabarismes amb botelles de whisky enceses,espectacles en directe de tot tipus.Espectacular!

p.d: Perdoneu per les errades ortografiques pero es que amb aquests teclats estranys es impossible escriure.

BUAAAA

Cada cop disfruto mes d'aquesta ciutat, es una ciutat on hi viuria.Vas a qualsevol part i esta ple de gent,te com 20 llocs que a Barcelona diriem que son el centre de la ciutat.Aqui totes les zones aixi una mica guays estan al voltant de night markets (els mercats que obren de 6 de la tarda a 1 de la matinada) i en aquests mercats hi ha menjar per tot arreu,per cert em vaig fotre les botes,primer unes boletes de peix cobertes de curry, despres una especie de bola gran,amb carn per dins,i per acabar una especie de durum,rollo kebab pero mes petito i dols....buff.
A mes a dintre d'aquests night markets hi ha com zones de joc,on els jovenets xinets estan tirant boles de beisbol contra uns nombres que han de tombar,disparant pilotetes amb pistoles d'aire comprimit,maquines escurabutxaques,etc.


El mes gracios d'aquests mercats i diria que de tota la ciutat es que, per exemple,vas amb moto per Taipei,a dreta i esquerra tot son edificis grans i grisots,plens de cartells lluminosos, aixo si,i de sobte quan els milers de motos que van al teu costat t'ho permeten,atravesses els 4 carrils que tenen els carrers que passen pel centre de la ciutat,aparques la teva moto (en aquest cas qui em porta es el meu amic King,un taiwanes) i entres a qualsevol night market i es una explosio de colorets per tot arreu,res comparat amb el gris dels edificis,ara qui mana son el color groc i rosa cridaners.

Tambe havia d'anar a un Karaoke i la veritat es que el lloc semblava ben be un puti.Un edifici alt de collons,amb habitacions que jo diria que son de luxe, amb portes de fusta molt maques,jo diria que allo era un Hotel reconvertit, potser es la ignorancia d'un catala que no ha sortit de casa,pero allo estava molt be.I res,llavors et posen una pantalla al mig,microfons i a fotre-li canya.No tardes gaire a animar-te i tots ja es posen de peu,t'abraces,que si cerveseta per aqui i per alla i auu.La veritat es que crec que aixo s'ha de fer a Barcelona,em va encantar a Taipei pero prefereixo cantar cansons de casa i disfrutar-les mes que no pas cantar un munt de cansons (gaire be impersonals) en angles.

I aquesta semana...aquesta semana....aquesta semana ha sigut la semana de les festes ieeeeee!!!Dedico un altre blog a aixo ara mateix!!jeje

PD:Perdoneu per les faltes pero es que aquests teclats son molt estranys i hi falten lletres!!

Europeus

Aquest cap de setmana he conegut una ma de gent de tot arreu!!Pero el mes sorprenen es que som 10 catalans i un parell d'espanyols!Estem com a casaa!Pero intentem separar-nos per parlar amb tots els altres.Els mes graciosos son els de Suecia,Noruega i Finlandia sembla que els hagin posat fora del seu habitat natural quan els veus dins d'aquesta illa tropical. I la resta venen de paisos del Est i Canada, algun Frances tambe tenim.Pero anem a lo "very interesting".Quina visio tenen les xinetes dels Europeus?Potser ja us havia dit que els hi agradem molt pero jo no sabia el perque. Atencio, els Europeus som romantics,apassionats, alts, guapos,rics i moderns!!!!Aquests son els adjectius que m'han dit que ens atribueixen mes sovint!Que mes...Doncs res que

aquesta setmana sera mogudeta,haig d'anar a un Karaoke KTV,em moro de ganes de veure xinets ballant i cantant,em fan realment molta gracia,tambe haig de sortir a un night club de per aqui i haig de fer una miqueta mes de turisme.Per cert els del Laboratori m'han dit que anem de festa junts, a tajar-la!!Son la ostia,fa nomes dues semanes que em coneixen i ja em tenen un carinyo...Me'ls estimo molt els meus petits xinitos!!jaja Good bye...再见

Bora Bora

Aquests dos dies he estat amb una noia d'aqui que es diu Bora, la noia es molt simpatica i tal pero m'ha futut una canya de turisme aquests dos dies que una mica mes i no ho explico.

Em va enganxar el dimecres, i a la nit cap al Night Market que li diuen aqui, son com uns mercadillos plens de paradetes per menjar i plens de botiguetes. Pero no us imagineu la tipica escena de mercadillo mediterrani, relaxat i amb coses artesanals,no, heu de pensar en quatre mil xinos apilats en un carrer estret, ple d'olors i carns a l'aire lliure,no estatria malament si a mes incorporeu a aquesta imatge un munt de botiguetes que no tenen cap aire romantic mediterrani, imagineu-vos els todo a 100 xinos i no fallareu gaire.Ara aixo si, em va encantar.Despres aquesta noia, que no se si es pensa que haig de probar tots els sucs de Taiwan en un dia, em va comensar a dopar amb tota mena d'aliments per ingerir tipics ( all from here,all from here,deia la noia) ja et fotre jo all from here, que estic a punt de rebentar!Pero no li podia fer el lleig ja que em feia el favor d'ensenyar-me la ciutat.

I avui acabo d'arribar de pujar una muntanya que semblava els Picos d'Europa, tambe molt maca i amb unes vistes espectaculars (all from here,all from here) pero deu n'hi do.A mes a mes per rematar-ho no he parat de menjar coses tipiques avui tambe i tinc unes ganes de fotrem un bon bistec amb patates que ni us ho imagineu! Be, aixo es tot, la part bona de tot aixo es que dema a la nit tinc una festa com deu mana amb tot de xinetes ;)...I si no us ho havia dit abans, us ho dic ara,aqui els Europeus anem molt buscats ;);)

Laboratori

Ahir ja em van donar les claus del Laboratori, em van situar a la meva cadira i només vaig fer que xerrar amb els del laboratori.De fet aquesta serà la meva feina aquesta primera setmana, anar tocant els pebrotets a uns quants investigadors perque m'expliquin quins són els seus projectes i que volen descobrir.Tambe tinc una nano jove que em guia pel laboratori i m'orienta una miqueta.
A la tarda vaig fer una miqueta l'aventurer i em vaig endinsar a Taipei amb ganes de perdre-m'hi, hi m'hi vaig perdre jeje...perdre del tot.Pero gràcies a un taiwanès que parlava espanyol (es veu que aqui s'estudia com a segona llengua juntament amb el japonès,per suposat primer va l'anglès)em va deixar a la parada de Metro que necessitava trobar.Aquí és fàcil perdre't ja que els carrers no són gaire ordenats que diguessim i a més a més, a cada foradet una mica gran i comença a crèixer selva tropical, i s'hi veuen uns arbres alts com campanars!La qüestió és que et perds.La nit pero, va ser mes tranquileta, vaig fer unes cervesetes a Zhongxiao fuxing amb la noia de Corea del Sur i amb el Yison King, un taiwnes que he conegut a l'hospital.La conversacio va ser molt enriquidora,no veieu el que dona de si una taula amb tres persones tan diferents.Per cert entre cerveses li vaig proemetre al King que cantaria a un Karaoke una canso taiwanesa (aqui els karaokes es distingeixen per la marca KTV, que pots veure en retols lluminosos).

Aquests primers dies estan sent bastant frenetics,la veritat, pero s'agreeix tenir gent que et porti amunt i avall els primers dies, encara no tingui gaire temps per relaxar-me i aburrir-me.

NEO19

(3/07/2010)
Avui tinc algunes cosetes per explicar-vos.Som-hi!

Com us deia en l'anterior blog,l'Agee,un taiwanès que estudia Medicina, em va rebre a l'Aeroport. M'esperava amb una pancarta on posava el meu nom i que aixecava tan amunt com podia (la mitja d'altura aquí és de 1,70m i l'Agee no és cap torre).
Tot venint amb el Metro l'Agee em va donar les primeres lliçons de llengua Xinesa i Taiwanesa i només sortir del Metro em vaig enduur la primera sorpresa. Vaig veure...no, vaig tocar...no, vaig sentir...tampoc, aquí el que mes impressiona són les olors.Mercats plens de fruites exòtiques,carn fresca, sopes calentes...Taipei olora molt diferent a Barcelona i això és potser el que més m'ha impactat.

L'Agee em va deixar a la meva habitació,estic en una residencia d'estudiants de Medicina,la veritat hi estic còmode i ja conec dos nois més del meu pis.Cada cop m'hi trobo més a gust i a més a més ja m'he montat l'habitació una mica a la meva manera per sentir-me com a casa i no enyorar-me.Ho tinc tot tirat per terra, com a casa.

Un cop ja duxat (aqui fa molta xafogor) i arregladet, l'Agee em va donar totes les tarjetes necessàries per obrir certes portes VIP de l'Hospital i em va portar a sopar! Volia aventura doncs aventura tindràs!El cabrón va i sense preguntar em demana (a un mini restaurant xino com els del Doraemon) i per 2 euros, un bon sopar...i uns bons pals,literalment.Jo alla amb un menjar deliciós als morros i sense encertar a agafar ni un sol tros de carn amb aquells palets xinos!A mes hi havia com un cul de sopa en el plat i cada cop que em queia quelcom dels pals m'esquitxava i no veieu com es partia el xinet,no se on li hagués fotut els pals en aquell moment.Nefast però li vaig prometre millores pròximament!

Despres de sopar, en Chiin, un xaval tambe de l'AECS d'aqui, em va portar a mi i a una noia de Corea del Sur al centre, a fer una Caipirinha i a veure l'Argentina-Alemania.El lloc on erem es trobava just a sota de la Torre mes alta de Taipei.I cap a les 2 i amb una mica de morat a sobre ja era a dormir!


Aixo es el Neo19,el lloc de festa mes popular de Taipei, i on vaig estar ahir a la nit.

Vol i taipei!!

Un pepino d'avio la veritat,ens hem posat el Joan (un amic de la facultat) i jo al costat i entre una pantalleta que teniem a l'avió on es podia fer de tot, un xino brasiler de 10 anys que no ens parava de despertar i li treia els cascos al meu company, el Joan, i unes racions que deien e euqren els menjars xinos ha passat prou rapid.

En arribar a Pekin una familia espanyola-taiwanesa ens ha encolomat els seus tres fills perque els acompanyessim fins a Taipei, rollo papes de familia hem entrat a Taiwan pels pèls.Els de la frontera ens miraven amb cara de venir de la festa de l'orgullo gay de Madrid i haver criat tres nens en un temps record,però tot i aixi hem aconseguit entrar a Taiwan.

El millor de tot,compleix les espectatives,Taiwan és molt xino.Cartells super lluminosos, carrers plens de xinos, el metro va per dalt dels carrers, tot ple de motos i tot a la vegada amb un petit toc comunista al darrera.Per no parlar de les lletres que tenen, que no hi ha qui les entengui, tothom porta Ipads i tot tipus de mariconades electròniques.Perfecte,just el que volia, per fi un país que complís els tòpics.

Una abraçada a tots i un latre cop perdo per les errades (que ara ja he corregit 7/09/10)pero es que estic escribint des de l'ordinador de l'Agee, el meu contact person i em mira amb cara de xino (jaja pobriso m'estic partint a la seva cara) pensant que cony escriu aquest tio.

bé una abrasada des de Taipei!Per cert avui m'en vaig a veure Argentina-Alemanya a un bar amb uns de per aquí!!

Estiuet aventurer...Bon vent i barca nova!

Hola a tots els que vulgueu seguir les meves peripecies d'aquest estiu!

Madrid...... Dia 30,1 i 2

Vaga de metro i a peu per Madrid, junt amb un Mallorqui de Palma que es deia Pep,aix'i em podrieu haver trobat a Madrid el primer dia que el trepitjava, que si pillem el Circular,un bus que dona voltes,que si Cercanias...pero tot estava a petar.Res,a peu fins a l-Hostal.L'Hostal per cert esta prou be,l'habitacio es petita i sense finestres pero ja la tinc desordenada,senyal de que hi estic prou be.
A per cert,tambe vaig coneixer un tio de Bilbao que tenia les coses molt clares i de tant clares que les tenia m'explicava que havia viscut un any en una cova i que just ara venia d'estar 6 mesos a Asia amb els cales del paro!Un exemple de com s'ha de superar una crisis i tambe un exemple de com se la fotra despres perque no tindra un duro pero el tio era feli\, sabia que si calia anava a una cova i llestos.

Be, a veure que us explico de Mardrid... Madrid no es una ciutat que creixi al voltant de cap esglesia,creix a partir dels Ministeris.Entre els Ministeris hi ha els pisos de la gent que treballa als Ministeris.Aqui tot es oficial i del Gobierno,realment una capital.M'ha semblat una ciutat maca,la Gran Via, el Parque del Buen Retiro,el Palacio Real,La Almudena,Lavapies,Chueca...els parcs que he vist son realment bonics i casi et fan oblidar que ets a una gran ciutat,m'agrada Madrid com a ciutat tot i que no ser si hi viuria.Si us hagues de fer una comparacio de Madrid amb alguna altra ciutat Europea diria que seria com Viena pero amb un estil mes desenfadat i calid, dintre de la pompositat i imperialisme que desprenen totes dues ciutats.

Les coses que m'han impactat son el nombre de gays que hi ha,Madrid te una vida homosexual molt animada pel que pogut veure.Que mes...sembla que hi hagi una competicio entre els balcons per veure qui penja una bandera d'espanya mes gran,pero es veu que ha guanyat l'Aznar , ell n'ha fet una de 40 metres,son molt patriotes per la capital.La veritat es que se la veu una capital potent,rica i moderna, una senyora capital d'acord amb la historia que te!

Perdoneu pels accents i altres faltes pero es que el teclat del ciber falla!!Una abra\ada i fins aviat desde Taiwan!

Lotus (el dels rellotges)

Aquest matí, que feia una mica de solet, m'he assegut una horeta al meu balcó, que és prou gran com perquè hi càpiga una taula d'aquestes estiuenques i unes quantes cadires també de l'estil, he agafat la Investigación y Ciencia, una meravella de revista, he fet una mirada a Barcelona i al mar i m'he posat a llegir.I la veritat és que no he durat gaire a Barcelona,he saltat ben ràpid cap a Bonn, Alemanya, on uns investigadors s'han fixat en el Lotus.

Aquesta flor té molt de bo i quasi res de dolent. La flor de Lotus té el certificat oficial de ser mare de nombroses divinitats,de ser símbol nacional de l'Índia i de ser la flor que dóna nom a moltes noies catalanes que es diuen Padma (flor de lotus en sànscrit).També va servir perquè Homer crees, a l'Odissea, el poble dels Lotòfags amb els que ensopegaria Ulisses.El lotus feia que els Lotòfags s'oblidessin dels records.Aquesta és la part bona.La part dolenta seria que també ha servit de inspiració als Xinesos per aconseguir que totes les noies tinguin els "peus del Lotus Daurat" és a dir, peus en versió "mini" i "embotits", peus comprimits.Els xinesos diuen que així els peus es mouen com la flor de Lotus,jo no ho entenc gaire però ja se sap, la cultura és bastant capriciosa.

.

Doncs bé, uns investigadors hi han buscat les divinitats a dins el Lotus però no n'hi han trobat cap, esperaven grans avenços en el camp de la mitologia però han trobat una cosa molt millor dins el Lotus i no és precisament a la flor, senyores i senyors,prepareu-vos perquè la fulla del Lotus serà fonamental per fer roba!!

Potser dit així no té gràcia però el que significa ja fa més gràcia.Us en faig cinc cèntims de què vol dir tot això. Es veu que la fulla de lotus té una superfície amb unes característiques (se li diu hiperhidròfoba) que fa que qualsevol líquid pràcticament no toqui la seva superfície encara que hi sigui just a sobre i si toca la seva superfície ho fa el mínim possible,és a dir intentant fer moltes gotetes.Porten un temps investigant amb tots aquests avenços que han aparegut des que es descobrissin aquestes propietats i ja s'estan fent VIDRES QUE NO S'HAN DE NETEJAR,TAULES QUE NO ES TAQUEN,QUIRÒFANS QUE NO S'EMBRUTEN,TEXANS QUE VACIL.LEN EL KETCHUP QUAN ELS HI CAU A SOBRE!!!!

I quan he acabat de pensar en tota aquesta seqüència lògica m'he deixat emportar per l'alegria, m'he aixecat de la meva tauleta, he entrat cap a casa sense les espardenyes, he arribat a l'habitació de me mare i li he dit: "Mama,ja m'he decidit, me'n vaig de casa".Bé, en realitat no penso marxar de casa,només li he dit perquè es llegís l'article i s'ha posat a riure.

Jovencitos radicales,café!

Mireu, avui m'he adonat que Catalunya està canviant més de pressa del que sóc capaç de veure o sentir, com ha estat el cas d'avui.

He anat al meu poliesportiu , a donar-me la meva dosis habitual d'esport setmanal.Normalment em poso a xerrar amb els que solen estar pel gimnàs, és un gimnàs petit i ens coneixem tots, però avui no ho he fet.Avui no he parlat amb ningú, no en tenia ganes.

He aprofitat que vaig fer desaparèixer amb un truc de màgia el meu mòbil vell (un truc que per cert no tenia gaire controlat, i que hauré de millorar observant alguns lladres, ells són els autèntics mestres de fer desaparèixer coses) i he estrenat el meu mòbil nou de trinca, m'he posat la ràdio a tot drap i a fer exercici.

L'ensurt ha vingut quan corria a tota llet sobre la cinta, mentre escoltava una emissora bastant coneguda,han saltat els anuncis i quina sorpresa més agradable!

He sentit el següent anunci:El Cercle Català de Negocis et permet comprovar a través de la seva pàgina web quin seria el teu sou si Catalunya fos un Estat independent, comprova-ho a http://www.ccn.cat/?q=content/la-nomina-catalana. El Cercle Català de Negocis per un Estat Català.

Aquest fet pot semblar una cosa més del dia a dia però atenció, per fer un anunci d'aquests calen cales, i estareu d'acord amb mi que per tenir prou cales per muntar coses interessants cal també una organització, un conjunt de persones que s'ajuntin per a això.

Aquesta organització ha d'haver estat creada per alguna persona i finalment, cal que molts s'hi apuntin i es sentin engrescats pel projecte que proposa aquesta persona.Sabeu quina és la diferència? Que ara, qui està creant aquestes plataformes a favor de la creació d'un Estat Català i qui hi està donant els seus diners són gent del que diríem l'elit intel·lectual.

Ja no són aquells "jovenets", aquells utòpics somiatruites vulnerables en una discussió , aquells innocents que a "medida que conozcan mundo y pasen los años se darán cuenta que el nacionalismo es un error",aquells a qui era fàcil titllar de "radicals" per qualsevol motiu.

Ara qui comença a tirar fort de l'independentisme és la elit informada, gent que ha tingut anys per forjar i pensar-se quina és la seva opció política i que n'ha decidit una.

Aquest és el fet que m'ha sobtat i que m'he dedicat a meditar quan s'ha acabat l'anunci, us el vull fer notar.No sé que en penseu vosaltres de tot això?

Per acabar només dir que el futur de Catalunya no és tan difícil, només té dues sortides possibles i qualsevol de les dues, ser part d'Espanya o bé formar un Estat Català independent, les haurem de prendre juntament amb tots els catalans, nosaltres, la generació del 89.Potser cal que començem a informar-nos amb una llista ben grossa, que intentaré preparar-me ben aviat, amb els pros i contres d'estar tant dins com a fora d'Espanya.I llavors escollir com s'ha fet sempre, votant en un referèndum(encara que ho tinguem prohibit,vet(o) aquí o en unes eleccions.

Fem una ronda d'Acudits.Comença el Toro!

M'encantaria veure un ratolí agafant un tros de formatge,aprofitant un descuit del seu amic ratolí, i veure'l tot rient, enduent-se el tros de formatge per amagar-li a un lloc ben difícil i riure's d'ell quan l'amic ratolí s'adoni de que li ha desaparegut un tros de formatge.

Us imagineu el ratolinet amb les seves potetes intentant amagar el pa i després partint-se el cul de riure?

Que amagui el pa per fotre el seu amic ja és difícil però imaginar-se el ratolí partint-se de riure, ja és la ostia!

Però la veritat crec que no és gaire difícil imaginar-se un animal rient, de fet aposto el que sigui a que ja us l'heu imaginat!

Després d'haver-nos drogat tota la infància amb cocodrils parlant, Dumbos rient i volant, gossos ballant, una bèstia i una bella enamorats etceterà tenim molt integrat que els animals son casi persones.Potser d'aquí ve l'impuls real contra els toros i no del nacionalisme, qui sap?

Bé, gràcies als contes i dibuixos animats que es basen en la personificació d'animals per fer que tot sembli més bonic i més semblant a nosaltres i sobretot perquè ens faci "gràcia"( A mi em fa gràcia veure una ratolineta que netejava la seva escaleta, o un gat amb una butxaca màgica i casquet volador, a mi em mola. Em mola que un gat parli i ho trobi la mar de normal) els hi atribuïm tot sovint qualitats humanes sense problemes.

Però si ens hi parem a pensar no hi ha cap gat que parli, per suposat, però és que no hi ha cap animal que rigui.(A part de la hiena, que no ho fa perquè estigui contenta sinó per comunicar-se amb els seus familiars).Els animals no riuen.

Fals!!!!!Això es el que pensava fins fa poc!!!!Però llegint una notícia vaig veure que han descobert que els animals es parteixen de riure!No riuen igual que nosaltres però exhalen aire de forma diferent quan els fa gràcia alguna cosa.Potser haurem d'anar donant als animals alguns sentiments que tenim reservats per la elit humana.I pensar una mica més seriosament sobre la mort innecessaria d'animals, siguin "correbous" o "toreros".

L'Austríac valent

Això de pixar-se de riure només passa de tant en quant.La veritat és que és ben curiós el nostre cervell, què li passa per dins quan de sobte un conjunt d'accions seguides fan que comencis a riure com un descosit.

La veritat és que potser ens diverteix la incongruència(només ens hauríem de mirar les cares 5 segons després de veure un joc de màgia), també diria que la sorpresa té bona part de les accions d'un somriure i crec que si hagués de dir algun ingredient més de l'humor seria la malaptesa. Una paraula rara, ja ho sé.En castellà seria torpeza).

Com ens agrada veure un cervell menys preparat que el nostre.Ens fa sentir tant bé que ens pixem de riure.Potser no ens fa riure la seva malaptesa, sinó el que comprenem quan, un pare assenyat i carregat de raó,el nostre referent, es fot de morros contra un vidre.Jo no sé que ho fa però això li fa gràcia fins i tot a un nen de 5 anys.Deu ser que el seu cervell entra en un orgasme neuronal quan veu el ceballot. Ja us dic que per mi és molt curiós això del cap.

Doncs bé a mi em va venir un atac infantil i incontrolable (que mal vistes que estan aquestes dues paraules avui dia) de riure quan la malaptesa evident d'un pare Austríac va portar pel camí equivocat a la seva família.Els elements clau de l'escena són:

1-L'Álvaro i jo recolzats a una portalada de vidre del Palau de Schonbrunn mirant el pare al final d'una gran sala.

2-Un pare referent per la seva familia, decidit a trobar el camí a la glòria.

3-Una càmera de videovigilància grabant la portalada en la que l'Álvaro i jo estem fent l'idiota per sortir per la pantalla que rebia les imatges de la càmera (qui no ho ha fet això).

4-I l'element clau, una porta de vidre, dins la portalada, que només s'obria mitjançant un "interfono".

El pare va confondre els termes.Va anar enganyat cap a a la porta.Va veure com una persona sortia empenyent la porta sense fer cap esforç i ell va agafar els seus nens i els hi va garantir un final ràpid i digne a tot allò, no caldria fer més cua, no caldria esperar més.Els va dirigir amb pas ferm cap a la porta de vidre. Mentrestant nosaltres miràvem amb un dissimulat somriure expectant com s'acostava un home altot i amb ulleres cap a la portalada. No sé si hauriem d'haver-li dit o comentat a aquell senyor que la porta s'obria amb un interfono, la qüestió va ser que no ho vàrem fer, diga-li falta de temps, diga-li ganes de riure.

El senyor va arribar a l'altura de la porta i per sorpresa nostre va decidir obrir la porta fent un ALL-IN. Mans a les butxaques, peu en posició de l'accelerador (ja sabeu, la forma més utilitzada per obrir portes, jo no sé perquè hi posem poms a les portes, haurien de posar proteccions a nivell de terra per poder-la empènyer amb el peu amb tranquilitat) i cara estampada a la vidriera. Bé però a mi aquest Austríac me la pela.

Sabeu la de riures que va regalar al món aquest home, jo ja reia des que em vaig recordar que tot allò ho havia grabat la càmera, l'Àlvaro des que va acabar d'ajudar a aquell bon home.I els de la càmera devien estar fent acudits en Alemany hitlerià.

Però creieu-me, mira que he rigut vegades però encara no entenc perquè hi ha coses que em fan gràcia i d'altres no. Algú ha descobert què és això de l'humor?

Em noto el pols a les cuixes

Coneixeu el típic amic que t'ha volgut destrossar un matí explican-te, quasi contra voluntat, un enigma matemàtic?

Dic quasi contra voluntat perquè tot personeta amb un mínim de curiositat para l'orella de forma inevitable, instintiva, immediata per sentir l'enigma i a partir d'aquí ja cau en un estat pròxim al Nirvana fotent-li canya al cervell.

Doncs bé, jo vaig descobrir l'altre dia un d'aquests homes disposats a destrossar els matins a la gent ( i no es en Cuní ) i la veritat, quin goig, quan temps esperant gent que et faci vibrar, mentalment, és clar. Que bonic veure tot d'estudiants de Medicina, enfonsats en els llibres, sense temps per pensar, i amb moltes coses a fer, deixant-se endur per la curiositat i per què no, per l'orgull de veure's capaços de resoldre un enigma aparentment complicat. Quan temps portava sense pensar així? No ho sé, però si hi penses em fotria mal. Això si, he descobert que encara m'hi queda sang a les venes (expressió que no recuperava des de la meva època futbolística quan el nostre entrenador ens deia que semblàvem monges de la caritat i ens cridava : A ver si tenéis sangre en las venas y un par de huevos, coño!- En un castellà més que precís) perquè un amic meu m'ha dit que és molt típic que se't noti el pols a les cuixes després de fer un esforç. I si, si a mi m'ha passat després de pensar aquests enigmes.Mira, està prou bé això de tenir sang.

Per cert tot això de pensar enigmes em va recordar a algú. No em vaig poder resistir, i vaig fer una escapada a Cancún. Allà el vaig veure, en una contrada a la llum de l'albada, era ell, descansant de la dura tasca de trobar catalans pel món, amb el seu tupé passat de moda i la seva "chupa" de cuir que li dóna el toc rebel. I em va dir pensant:

Catalunya és una nació-va pensar en Mikimoto. I jo li vaig respondre pensant: No pensis tant Mikimoto, que ja estàs a Cancún.