divendres, 19 d’octubre del 2012

Barcelona

Acostar-se a Barcelona amb avió sempre és bonic i especialment avui estava molt maca la ciutat. L'avió era petit, amb capacitat per unes 50 persones i m´ha portat des de Oporto fins a Barcelona,El Prat. Mirar per la finestra i veure Barcelona com una ciutat petita només ho aconsegueixen certes ciutats com Nova York, però tot i ser més petita, el color torrat dels edificis de Barcelona (indicatiu de segles de historia) i l'encant gaudinià junt amb la marinada mediterrània fan de Barcelona una de les ciutats europees amb més encant. Passeig de Gràcia, Plaça Catalunya, La Rambla, Collserola,el mar.Una ciutat Olímpica.
I és que just venint de Nova York i Toronto he començat a apreciar la bellesa de les ciutats europees, una bellesa antiga però encisadora. El vell continent en diuen,amb les nostres cultures mil.lenaries, les nostres identitats, llengües, experiments polítics, socials, econòmics, exploració del món, filosofia... les nostres guerres (diuen d'Europa que és el cementiri més gran de la humanitat).

I agafar l'avió a Newark Airport i veure desenes de gratacels moderns o semi-moderns que es queden a Manhattan acompanyats de centenars de persones anant amunt i avall que tenen jornades laborals eternes durant 6 dies a la setmana i amb unes dues setmanes de vacances a l'any, a la vegada desenes de rodamons (la majoria negres) donen voltes pels carrers. I ara arribo a Barcelona, en plena tranquil.litat de finals d'agost, on les Torres Mapfre podrien ser un bloc d'edificis residencials de Nova York i on l'emblema de la ciutat no és un monstre gegant com l'Empire States sinó una església de color torrat, el que tant m'agrada. I el sol que crema i la gent que veu la vida d'una manera completament diferent a Nord Amèrica, sanitat pública, no a la possessió d'armes per a la protecció personal, salaris mínims, sindicats potents, forta presència de l'Estat a tot arreu etc. Mentre a l'altra vorera es parla més de llibertat personal com a eix central de la vida (El somni americà) aquí es parla més d'igualtat i justícia.
Com bé vaig aprendre un dia, la base de les societats és "Lejías" : "Libertad, Justícia, Igualdad y Seguridad! curiosa regla mnemònica, lleixiu per crear/dissoldre una societat... i les societats sempre barallant-se per veure quin és el principi que predomina!Interessant.
Com anava dient, treballar per viure o viure per treballar, això és el que diuen alguns americans. Difícil trobar respostes correctes, com en tot, però si que hi ha punts molt bons que hem de copiar dels americans igual que crec que ells n'haurien de copiar uns quants de nostres.

I camines sentint un munt d'instruccions en anglès pels altaveus, botigues per fer les darreres compres, agafes la teva maleta de la cinta aquella que dóna voltes i surts de l'aeroport de Barcelona amb aquells aires de venir de l'altre punta del món, de ser internacional, i just recordes que t'has oblidat de donar un petó al terra de l'aeroport quan sorties de l'avió però t'adones que t'has passat de frenada amb això de ser internacional i popular, ja et creus el pare de Roma. Deixo les maletes al cotxe de mon pare de Barcelona i ara sí agafo el volant d'un cotxe per primer cop en dos mesos,ho trobava a faltar,conduir per la Ronda de Dalt, cotxes petitons d'acord amb la morfologia europea, tot ben compacte i res de camions gegants ni distàncies eternes de boscos i carreteres planes,aquí hi ha muntanyes,moltes muntanyes.

I ara que ja tens Catalunya als teus peus, que ja la trobaves a faltar,veus els amics i la família però ara ja tornes a voler marxar ben lluny, ja comences a pensar en el proper viatge...i és que això de viatjar enganxa "It hooks me too much"

Fins aviat!