Coneixeu el típic amic que t'ha volgut destrossar un matí explican-te, quasi contra voluntat, un enigma matemàtic?
Dic quasi contra voluntat perquè tot personeta amb un mínim de curiositat para l'orella de forma inevitable, instintiva, immediata per sentir l'enigma i a partir d'aquí ja cau en un estat pròxim al Nirvana fotent-li canya al cervell.
Doncs bé, jo vaig descobrir l'altre dia un d'aquests homes disposats a destrossar els matins a la gent ( i no es en Cuní ) i la veritat, quin goig, quan temps esperant gent que et faci vibrar, mentalment, és clar. Que bonic veure tot d'estudiants de Medicina, enfonsats en els llibres, sense temps per pensar, i amb moltes coses a fer, deixant-se endur per la curiositat i per què no, per l'orgull de veure's capaços de resoldre un enigma aparentment complicat. Quan temps portava sense pensar així? No ho sé, però si hi penses em fotria mal. Això si, he descobert que encara m'hi queda sang a les venes (expressió que no recuperava des de la meva època futbolística quan el nostre entrenador ens deia que semblàvem monges de la caritat i ens cridava : A ver si tenéis sangre en las venas y un par de huevos, coño!- En un castellà més que precís) perquè un amic meu m'ha dit que és molt típic que se't noti el pols a les cuixes després de fer un esforç. I si, si a mi m'ha passat després de pensar aquests enigmes.Mira, està prou bé això de tenir sang.
Per cert tot això de pensar enigmes em va recordar a algú. No em vaig poder resistir, i vaig fer una escapada a Cancún. Allà el vaig veure, en una contrada a la llum de l'albada, era ell, descansant de la dura tasca de trobar catalans pel món, amb el seu tupé passat de moda i la seva "chupa" de cuir que li dóna el toc rebel. I em va dir pensant:
Catalunya és una nació-va pensar en Mikimoto. I jo li vaig respondre pensant: No pensis tant Mikimoto, que ja estàs a Cancún.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada