He anat al meu poliesportiu , a donar-me la meva dosis habitual d'esport setmanal.Normalment em poso a xerrar amb els que solen estar pel gimnàs, és un gimnàs petit i ens coneixem tots, però avui no ho he fet.Avui no he parlat amb ningú, no en tenia ganes.
He aprofitat que vaig fer desaparèixer amb un truc de màgia el meu mòbil vell (un truc que per cert no tenia gaire controlat, i que hauré de millorar observant alguns lladres, ells són els autèntics mestres de fer desaparèixer coses) i he estrenat el meu mòbil nou de trinca, m'he posat la ràdio a tot drap i a fer exercici.
L'ensurt ha vingut quan corria a tota llet sobre la cinta, mentre escoltava una emissora bastant coneguda,han saltat els anuncis i quina sorpresa més agradable!
He sentit el següent anunci:El Cercle Català de Negocis et permet comprovar a través de la seva pàgina web quin seria el teu sou si Catalunya fos un Estat independent, comprova-ho a http://www.ccn.cat/?q=content/la-nomina-catalana. El Cercle Català de Negocis per un Estat Català.
Aquest fet pot semblar una cosa més del dia a dia però atenció, per fer un anunci d'aquests calen cales, i estareu d'acord amb mi que per tenir prou cales per muntar coses interessants cal també una organització, un conjunt de persones que s'ajuntin per a això.
Aquesta organització ha d'haver estat creada per alguna persona i finalment, cal que molts s'hi apuntin i es sentin engrescats pel projecte que proposa aquesta persona.Sabeu quina és la diferència? Que ara, qui està creant aquestes plataformes a favor de la creació d'un Estat Català i qui hi està donant els seus diners són gent del que diríem l'elit intel·lectual.
Ja no són aquells "jovenets", aquells utòpics somiatruites vulnerables en una discussió , aquells innocents que a "medida que conozcan mundo y pasen los años se darán cuenta que el nacionalismo es un error",aquells a qui era fàcil titllar de "radicals" per qualsevol motiu.
Ara qui comença a tirar fort de l'independentisme és la elit informada, gent que ha tingut anys per forjar i pensar-se quina és la seva opció política i que n'ha decidit una.
Aquest és el fet que m'ha sobtat i que m'he dedicat a meditar quan s'ha acabat l'anunci, us el vull fer notar.No sé que en penseu vosaltres de tot això?
Per acabar només dir que el futur de Catalunya no és tan difícil, només té dues sortides possibles i qualsevol de les dues, ser part d'Espanya o bé formar un Estat Català independent, les haurem de prendre juntament amb tots els catalans, nosaltres, la generació del 89.Potser cal que començem a informar-nos amb una llista ben grossa, que intentaré preparar-me ben aviat, amb els pros i contres d'estar tant dins com a fora d'Espanya.I llavors escollir com s'ha fet sempre, votant en un referèndum(encara que ho tinguem prohibit,vet(o) aquí o en unes eleccions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada