El humor negro es como las piernas

Fa una estoneta m'he connectat al facebook i he vist que un amic de la uni li agrada el següent:

"El humor negro es como las piernas: hay quien tiene y hay quien no tiene".I acte seguit m'he endinsat en aquest grup del facebook per veure a quanta gent li agrada aquest tipus d'acudits i es veu que en aquest en concret ja van pels 8.400.No m'he posat a investigar més per por al nombre de grups que podrien aparèixer relacionats amb l'humor negre.

No sé si dir a aquesta gent que són uns pervertits mentals o què, però la veritat és que no els diré res perquè seria com si m'ho digués a mi mateix.Jo ric amb aquests acudits, ho confesso. Sóc una molt mala persona. Però estic segur que hi ha assassins que no riuen amb aquests tipus de bromes i que maten quan tenen temps lliure o a

jornada completa.Amb això vull dir que riure't amb l'humor negre no et converteix amb un desgraciat.

Més aviat tinc la impressió que molta més gent riu, ja sigui amb un somriure políticament correcte difícil de frenar i fent cara de "no et passis però explica-me'n un altre " o bé amb una riallada estrident, quan s'explica un acudit d'humor negre o això és almenys el que he pogut constatar en aquests 21 anys de preciosa existència.

La qüestió és que quan algú sembla disposat a compartir amb tothom el seu repertori d'acudits tenebrosos,malvats i cruels, pocs cops es troba a un altre que el freni quan acaba el primer acudit (tret que sigui molt animal i el tio es passi ja en el primer).El que es sol fer és anar pujant de to,fet socialment molt més acceptable que dir l'acudit més fort a l'inici.Millor dir-lo al final i serà més acceptat i fins i tot... potser ja no serà tant fort i haurà perdut màgicament aquell mal gust.

L'humor negre ens pot agradar en major o menor mesura o fins i tot el podem detestar però en general,la meva impressió és que hi ha molta gent a la que li agrada l'humor negre.

Això si, molts d'ells ho fan d'amagat, a casa, posant-se a pàgines web d'acudits, just a l'apartat d'humor negre on secretament gaudeixen del riure més explosiu o del somriure més discret(això sí, només durant una estoneta per veure com es passa la gent i després ja ho treuen ràpidament no fos cas que ens donés un atac moral de pànic i creguéssim que som uns monstres despietats).

"Qué pasaba por la cabeza de Lady Di en el instante del accidente?"
- El radiador del coche.

Qui s'està rient!!Animal!!