Si més no les meves, on es deien coses com que si una cosa està en un lloc en concret i en un moment determinat no pot estar a cap altre lloc.Si jo estic ara escrivint davant del meu ordinador a Barcelona no puc estar fent a la vegada i el mateix a California.Què més,també es deia que si una element està vibrant no pot ser que no estigui vibrant. Sencill! Agafeu un tros de ferro i li fotem un cop,tots veiem com vibra (mentrestant el peu entrarà en els clàssics estadis de rubor,calor i tumor a causa del ceballot) i tots sabem també que mentre el ferro vibra no pot ser que no vibri.
La novetat és que els dos físics anomenats anteriorment han creat una màquina visible a simple vista que connectada pertinentment a un sistema elèctric comença a fer vibrar una petita pua...i a no fer-la vibrar al mateix temps. La petita pua o punta està vibrant i no vibrant al mateix temps.Per tal que soni un pèl més fort i clar ho diré així: "Han aconseguit que la pua estigui movent-se i quieta a la vegada"
Us imagineu una cosa,qualsevol,la primera que tingueu al costat del ordinador,movent-se i quieta a la vegada?
Quin curtcircuit mental no? Fa mal de cap només pensar-hi.
Potser un cop ho haguem vist ja ho podrem imaginar? No ho crec pas.
Penseu en una poma...penseu en una cadira...penseu en l'amor...penseu en la soledat...penseu en la guerra...penseu en la pau... Penseu en una poma que en un mateix lloc i un mateix moment també és una poma tallada en dues meitats. Penseu-hi!
Al màxim que arribem a fer és barrejar la poma en un estat i l'altre o a alternar-les però no és això el que diuen aquests dos físics.Ells diuen que són dues coses diferents(pera,pera tallada) i la mateixa en un mateix moment.Curiós.
Els límits del cervell humà un altre cop superats pel mateix cervell humà(en aquest cas pel cervell dels dos físics) i per les matemàtiques i la física.Estic esperant una nova ostia pel meu cervell i l'espero amb ganes.Quin munt de sorpreses ens poden estar esperant des d'ara fins que la dinyem?Quantes coses que diem que són impossibles pel pensament humà poden passar? Potser haurem d'acabar acceptant explicacions sobre l'univers que no entendrem ni nosaltres mateixos però que haurem generat amb la mateixa naturalitat que la resta que si que entenem...Per exemple, potser arribarà un dia en el que ens diran que l'univers no va tenir mai un origen sinó que ha existit sempre,que no hi va haver un primer moment,una matèria inicial que no sabem d'on ve,sinó que tot hi ha sigut sempre.
Us imagineu que les grans respostes a les preguntes de la humanitat siguin d'aquest estil? Incomprensibles.
Quina decepció no? O és que potser esperàvem una cosa diferent?I en aquest cas, perquè esperem una cosa diferent?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada