Ella és la meva gateta, la meva gateta (Versió catalana)

Quan era dins el ventre de ma mare ja podia ensumar-me que allò tenia unes qualitats que no havia vist mai,clar que llavors tot el que era nou em sorprenia.Suposo que no haver existit mai i creure que el món començava a aparèixer just quan jo el percebia generava gran part de la meva sorpresa. A fora també ho vaig poder corroborar.Poc a poc vaig anar creixent envoltat per ella,no sé com m'afectava ni què em feia només puc dir que sempre era allà i em feia créixer.Nadals com el d'ara, estius alegres i moments de tristor profunda.Però ieps! havia de vigilar perquè en els moments de tristor et necessitava i fins i tot m'enganxava a tu,em tornava addicte. Mai he entès com funciones,què em fas, però em tens.El pitjor de tot és que pel que veig et surt igual de bé amb tothom.Els rendeixes als teus peus,els fas perdre's per dins els seus circuits interns,els fas trobar solucions o perdre's encara més,la qüestió, els domines. Collons i em fot molt! Com t'ho fots? Connectes amb alguna part del meu cervell,ràpidament,sense que jo pugui fer-hi res i comencen les emocions. És una cosa molt primitiva,però no és el mateix que et diguin certes coses cantant que parlant.

Si a una botiga del barri et diguessin en un to amable i cordial: No sé si darte un beso o un hueso, perra. Segurament la reacció no seria bona.En canvi amb una mica de bateria darrera i quatre instruments mola, "equilikua" tenim el reggaeton. El mateix que si ve un senyor crescudet i et diu "Nací en el mediterraneo", doncs molt bé maco. Perdoni, bon dia,nascut entre Blanes i Cadaqués,un altre sonat com el del mediterraneo. Les frases que diuen moltes cançons sense la melodia no tenen cap gràcia i la melodia sense la lletra tampoc.Però juntes quin mal foten!

A més quina ràbia fa veure que encara ets capaç de cantar certes cançons de merda! Que s'han quedat atrapades a la memòria.Però què hi foten aquí dins?- et preguntes un bon dia.I pensar que no tinc lloc per memoritzar el nom d'aquell carrer o d'aquella reacció química. I si la canto? Es quedarà igual d'encastada?

I així és com apareixen autèntiques obres d'arthorror contemporànies que barregen reaccions químiques amb músiques del segle XIX, com vols que quedi tot plegat? La qüestió,acabes de cagar-la,has memoritzat una cançó xaval.Lletja,però lletja de collons,lletja,lletja però te la mereixes, tota teva,la podràs cantar d'aquí a vuit anys,no et servirà de res,seguirà sent igual de lletja que ara o potser més i a sobre anirà ben carregada d'emocions,recordaràs la època de la universitat i potser ploraràs.Que et fotin!

I ja per acomiadar-me us deixo amb un petit poema que he escrit per vosaltres,vull que el llegiu de dalt a baix i que reflexioneu sobre la força de la música,de com ens arrossega, no us quedeu a la primera llegida,rellegiu, que sempre ajuda a entendre millor les metàfores:

"Dóna'm més benzina, dóna'm més benzina, a ella li agrada la benzina, a ella li encanta la benzina,

Porta tancs d'adrenalina"

http://www.youtube.com/watch?v=BxrCgUHvAyg