MONEDES

L'altre dia llegint una petita introducció a la macroeconomia, el llibre explicava com de revolucionaria va ser l'entrada de la moneda a les nostres vides.

Abans era difícil la cosa. Situem-nos a l'any de la picor,suposem que ets arquitecte i vols una cabra (i no hi ha monedes pel mig) no tinc més remeï que fer un intercanvi. Jo et construeixo una granja i a canvi tu em dones la cabreta. Problema d'això, que potser qui ven la cabra no vol una granja nova i llavors ja l'hem espifiada. 

L'arquitecte vol la cabra i el pastor vol "vendre-la" però no poden, no tenen res per intercanviar.

Però tot d'una apareix la moneda.Tothom sap el què val i tot es pot convertir a monedes, meravellós! No hi haurà cap intercanvi que no es pugui fer, ja podràs comprar la cabra encara que l'altre no vulgui una granja. Li donaràs unes monedes i tots contents.Una bona manera d'optimitzar el sistema de per si, la moneda crea riquesa pel sol fet d'existir.

Però retornant a les bases de les monedes anem a jugar una mica. Uns experimentadors van ensenyar a uns micos caputxins a entendre el valor de les monedes. Els tenien tancats a unes gàbies i després de mesos d'ensinistrament per part de veterinaris i biòlegs van començar a entendre la qüestió. 

Els investigadors els donaven monedes i cada cop que els micos tenien gana posaven la moneda a una safata, tot seguit se'ls hi donava una peça de menjar. Poc a poc van anar aprenent que si posaven dues monedes se'ls hi donaven dues peces de fruita i així successivament. 

Però el que solia passar cada dia va deixar de passar de sobte, un dia hi havia tot de monedes escampades per la gàbia, amb els 12 micos donant voltes per dins. Una disbauxa monumental. Aquell dia els micos havien descobert que les monedes no només podien comprar fruita sinó que també poden comprar voluntats.

Quin era aquest descobriment que els tenia tant animats!? 
Doncs que si tu eres un mico viril i enganxaves a una senyoreta mico amb molta gana doncs aquí hi havia un intercanvi per fer molt evident. 

Els investigadors van veure com a un racó de la gàbia un mico li donava una moneda a la senyoreta, el mico se la tirava i tot seguit la senyoreta mico anava amb la moneda cap a la safata, la deixava allà i apa! A menjar fruita fresqueta. 

El primer que van fer amb les monedes va ser donar la benvinguda a la prostitució...suposo que això deixa ben clar perquè diuen que és l'ofici més antic de món i suposo que per això també és un dels temes més difícils de tractar en la política.Entretingut.