Un dia d'aquests estavem el Lis,el Yasushi i jo, els tres que estem a la mateixa habitacio,vam pillar un mapa i ens vam fotre a caminar per el nostre districte que es Neihu.Es veu que hi havia com unes restes historiques i al final haviem de veure un temple molt maco.La questio es que es va posar a ploure com si fos el final del mon (aqui tenen clima tropical i quan plou,plou) pero per sort estavem mig a cobert a dins d'un temple.Els temples aqui estan fets per la gent,es a dir al temple no s'hi va per resar per la vida que tindras mes enlla sino que es demanen desitjos,molaa ehh,deitjos que vols complir mentre visquis.
El primer que fan es entrar al temple,on hi ha molts deus,resen a tots els deus portant un especie de pal allargat i el van cremant.Un cop s'ha resat per un Deu, es deixa el bastonet que crema en una especie de cassola amb sorra i cendres.Molt be,ara que ja hem resat per tots i cadascun dels Deus del temple et dediques a buscar el Deu que t'interessa.Aquest Deu pot ser el dels examens,el de l'amor,el de la familia,etc.Et poses davant d'ell,reses amb el bastonet donant com tres cops de cap i a mes tires dues peces de fusta que tenen forma de mitja lluna a terra.Aquestes peces tenen dues cares doncs be, si les cares planes estan cara amunt vol dir que el Deu no et fa ni puto cas.Si tens les dues cares rodones amunt vol dir que el Deu esta considerant si pot fer complir el teu desig.Si surten una cara plana i una rodona perfecte,la cosa va rodada.
Be,tornant a la pluja tropical que ens va atrapar a dins del temple, ens vam haver d'aixoplugar a dins d'aquest.Va ser llavors quan ens va enganxar el Master del temple,com un sacerdot molt estrany amb dos bigotis que li penjaven de mitja galta pero que era molt simpatic.Va cridar tant rapid com va poder la familia que s'encarega de cuidar el temple i que per sort parlaven angles i aquests ens van fer seure a un sofa de la vora i ens van dopar a base de "green te","peanuts" i no se quantes coses mes.De passada tambe vam poder veure, per primer cop a les nostres vides, un noi que estava fent Kung-Fu a l'entrada de la sala on preniem el te.L'estampa era preciosa,pluja a fora,nomes el soroll de les gotes d'aigua,nosaltres a resguard i entre la pluja i nosaltres el noi en imperturbable silenci.El tio es va estar en la mateixa posicio una hora pero aixo es veu que no es res,es veu que necessites 4 anys per arribar a aguantar 4 o 5 hores en la mateixa posicio i fins i tot llavors ets capas de partir teules i totxos,el que es veu per la tele.
Despres ja cap al centre comercial a veure Inception al cine.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada