Un d'ells es diu Lis,us el presento bé ara, potser ja he parlat d'ell abans pero ara ho faré bé.En Lis es un tiu d ptm, baixet,calvet com una bola de billar i que té 23 anys.Li encanta la roba JackJones,com a un servidor.
Va néixer a Pristina,capital d'Albania,els seus pares vivien alla després de veure's obligats a abandonar Kosovo,el seu país d'origen.Un cop nascut el Lis,els seus pares van immigrar a Suècia on ell ha crescut.Ell no sap que considerar-se,sóc Suec o Albano-Kosovar? Aquest dubte i la tossudessa de son pare per fer-lo parlar Albanès a casa i també perquè estigui connectat a Kosovo dia a dia, l'han portat a dibuixar el seu somni: "Vull tornar a Kosovo,crear un hospital i fer-lo funcionar correctament perquè serveixi d'exemple al meu pais,no només en el món mèdic sinó com a exemple de pais".Sentir-lo parlar és un goig,té les coses molt clares i la veritat costa trobar gent com ell que tingui somnis realment ambiciosos,potser és pel passat que ha tingut la seva familia,no ho sé,la qüestió és que té un parell d'ous i això s'olora a kilometres de distància.
M'ajuda un munt amb l'Anglès perquè el tio el borda,parla un angles "británico" de la ostia,diu que això s'explica perquè Suècia és un petit país i estan tot el sant dia submergits en el món anglosaxó.Qüestió que fins i tot em va animar per anar a veure Inception a Miramar,un centre comercial de Taipei.Aquí les pelis són en Anglès i subtitulades en xinès (potser això hauria de ser un exmple pels nostres polítics,això si subtitulant en català i castellà, a raó del 50%,totes les pelis).A més a més em va estar explicant les salvatjades que van fer els Serbis al poble Kosovo-Albanès.Ara mateix una miqueta d'història no farà gens de mal,només 4 linies :).Ens situem a la desintegració de Iugoslàvia, Serbia un dels pares de Iugoslàvia i l'estat mes important.Mentre el general Tito (de Croacia) va manar a Iugoslavia tot va anar "bé",però quan aquest va morir Serbia no va poder mantenir unida Iugoslàvia. Kosovo va ser el penúltim territori que va perdre Serbia,era l'any 1998.Els Serbis tatuaven amb ganivets la creu al pit dels Kosovars,que eren musulmans i milers d'altres animalades.
La veritat és que el Lis m'ha animat molt les hores que un es passa a l'habitació,que en un viatge com aquest solen ser moltes,fa més d'un mes que vaig arribar aquí.Pots llegir,pots anar a Internet però no hi ha res que m'agradi més que veure un Lemon Tea del 7/11 (una botiga que és a tot arreu i roman oberta 24h) assegut a una de les terrassetes que hi ha dins del hospital.A aquestes terrassetes i solem anar cap a les 12 de la nit que és quan s'hi està més fresquet i a la vegada podem fer companyia al King,un dels meus contact person,que treballa de nit alguns dies.Per cert,aquí a dins de l'hospital hi ha Burger Kings i totes aquestes coses.
L'altre company d'habitació és el Yasushi Kawamata,podria ser una moto o fins i tot un Transformer però és una persona i és japones i no parla ni papa d'anglès però va bé per fer d'interpret,entén alguns símbols en xinès.Es dedica a somriure quan no t'enten, ho fa prou bé perquè sembla que t'animi a explicar-li més coses però no s'ha de caure al parany,no t'entén,ho he comprobat amb preguntes trampa,el tio es parteix igual diguis el que li diguis.Vaig probar amb se m'ha mort el meu gos i estic trist i el tio es va posar a riure com sempre.He parlat bastant amb ell, encara que barallant-me i gesticulant,el noi es raret de collons però es bon nano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada