Megabus.com!!

Ja sóc a terres americanes. Agafava un avió dijous al matí direcció Lisboa i des d'allà directe cap a Nova York. Vol plàcid i entrada als Estats Units bastant tranquil.la, tot i que aviat podran fer un "book" meu amb totes les fotos que m'han fet i és que mai saps on tenen les càmeres o les pistoles aquests americans. Només sortir vaig confirmar que allò era Estats Units, taxis grossos ben amples, rètols completament diferents dels de casa nostra i gent gran o grossa, com volgueu dir-li. Negres, blancs, coreans, xinesos, jueus etc parlant un anglès americà perfecte i 3 hores d'autobús per arribar a Manhattan.

Només dues hores vaig gaudir de Nova York però la primera impressió va ser espectacular,espero tornar-hi aviat. Vaig refugiar-me d'aquesta gran ciutat a una hamburgueseria, llegint una mica i esperant que no arribés mai el moment de sortir d'aquella zona d'aire condicionat que em banyava completament, a fora feia molta calor,rondaven els 40 graus i mira que era ben bé el vespre.

Un cop l'hamburguesa estava mig païda vaig moure'm (jo i les meves maletes) cap a 41st on havia d'agafar el bus cap a Toronto. Les cues que fas a qualsevol lloc generen petites situacions d'incomoditat que et porten a xerrar i això és el que més o menys em va passar a mi. Fent la cua tenia a davant meu una noia que semblava bastant americana i no parava de xerrar per telèfon,vaig poder enganxar algunes coses que deia i un cop va acabar ens vàrem posar a xerrar i sense voler, quasi bé van passar les 6 hores de bus.Primer parlant de Nova York i del que feia a la vida i al final vàrem acabar parlant de religió i creences-perquè els nord-americans són tant creients?- anava donant-me respostes a dubtes que tenia i jo intentava resoldre els seus.Petons per la Emilee;)

Després d'una bona pluja acompanyada del pertinent temperi i d'un bon munt de llamps ja començavem a veure la primera ciutat més o menys decent, Buffalo. Allà va marxar la meva companya de viatge que espero tornar a veure aviat per Nova York, i el megabus va seguir fins a Toronto, a les 9 del matí baixava la maleta del bus i 5 minuts després les seves rodetes ja entraven a un Tim Hortons de Toronto (una espècie de cafè+ Mcdonalds molt famós per aquí). Mentre prenia el meu primer cafè canadenc no podia obviar la mega bandera que tenia davant dels meus morros, es podia dir que estava rodejat de banderes de Canadà, sort que no podia girar el cap com la nena de l'exorcista perquè segur que hagués trobat 5 banderes més jjeje.

Edificis gegants,una avinguda gegant, tot gran, les torres Mapfre són dues puces al seu costat,gegant, tot gegant. Vaig agafar el metro i cap a la direcció de la que serà la meva casa els properes dos mesos.


Arribar va ser relativament fàcil, m'esperava una caseta típica americana, amb els seus porxos,els seus jardinets, el pati del darrere i una família molt maca i moderna i així va ser. També em vaig trobar un company de pis! Un japonès que estarà aquí un mes i ja hem començat a xerrar i a fer cerveses al pati. A més dir-vos que a la familia són molt joves i ahir ja van portar uns amics seus a fer una barbacoa i ens hi vàrem apuntar... es pot dir que ahir vaig fer el primer sprint mental en anglès!! Comença l'aprenentatge.
Per tant,cap queixa de la família, ni dels nens ni del gos ni del japonès;)
Si passem a la meva habitació només dir que és la ostia, ample, amb una pantalla plana gegant,un bon llit i wifi, no necessito gran cosa més.

I per acabar aquest ritme frenètic dels primers dies el segon dia me l'he passat caminant, caminant tant com he pogut per conèixer la ciutat i el tercer dia he tingut una guia d'or, la Sara, que és de Barcelona i té el novio a Canadà. Avui, dia 1 de juliol, és el dia nacional de Canadà i és típic anar a veure els Blue Jays, un equip de Baseball i la Sara i els seus amics m'hi han portat, el meu primer cop a un estadi de baseball, nous conceptes, nous esports, nova gent i més i més anglès.Au revoir!