Nova York

(No tinc teclat europeu, perdoneu les errades)

Fa no res fent un cafe al Dunkin Donuts he mirat per la finestra i per probabilitts podria haver vist una persona o un cotxe...pero no. Per probabilitats aqui funciona diferent, aqui es mes probable veure una bandera americana ben grossa, pero aquesta tenia un toc romantic per mi, estava just davant de l'hospital de la zona on soc, bonic. 

Avui toca descansar una mica perque ahir les cerveses es van allargar fins tard. Vaig anar a 91st amb 2 Ave a casa de l'Emilee i de la seva germana la Marisa, tambe hi havia el Tim, i entre copes de Lambrusco, formatge briee i pa varem anar passar part de la tarda i nit xerrant sobre Estats Units, la cultura, la vida que porten a Nova York, Wall Street, 11/9, com funciona el sistema educatiu i milers d'altres coses mes banals pero divertides com son els diferents accents de la gent d'Estats Units, el Tim em va fer una demostracio. Despres a fer unes cerveses a un bar molt acollidor amb una amiga Peruana, una altra Puerto Riquenya (no tinc la nye) pero nascuda a Catalunya, i 3 mes d'Estats Units. Un dels nois havia anat a Afganistan i portava 4 anys a l'exercit, la resta treballaven en finances com la majoria de gent que em trobo per qui. Interessant el tema de l'anell de compromis i dels diners que suposadament un home s'ha de gastar en l'anell, totes les noies americanes van a tope amb aquest tema i repassen les mans de les amigues tot buscant del diamant mes gros. Aixo em va dir una noia que era de Queens, la zona "pija" de Nova York.

Abans d'ahir tambe cerveses pero aquest cop nomes amb gent del mon financer amics de la Emilee.Es curios el perfil de noi que treballa a Wall Street i la d'hores que treballen, increible. Comencen a les 8 del mati, no hi ha cap mena de pausa per dinar ni fer el cafe (per aixo van amb el cafe amunt i avall a tot arreu i agafen el menjar per emportar a tot arreu) el dinar al costat de l'ordinador i a les 7 o 8 del vespre acaben. Solen ser nois joves,ambiciosos i amb ganes de treballar 6 dies a la setmana. La veritat es que vaig tenir aquesta xerrada despres d'haver visitat Wall Street i poder tenir els dos punts de vista es molt enriquidor.

Dijous mati vaig atacar el museu d'historia natural que es gegant. Va ser un mati per recordar aquella fam de coneixement que tenia quan era petit i l'univers, els dinosaures,els volcans, la naturalesa en general em semblava espectacular i dificil d'entendre. Era com estar al Museu de la Ciencia de Barcelona quan tenia 12 anys.

Dimarts i dimecres van ser dies per caminar i deixar-me impresionar pels edificis monstruosos i els carrers plens de gent de Nova York. Chinatown, Soho, Downtown,Union Square, Times Square etc Per cert aqui els llibres van molt barats i aixo m'agrada massa.

Impressio resum de Nova York: Nucli financer ple de gent jove amb ganes de treballar com bojos per fer curriculum juntament amb zones residencials tranquiles de gent que ja s'hi ha quedat perque li agrada. Es una ciutat amb molta vida.

Pero acabar aquí seria injust perque Nova York no es nomes la illa de Manhattan, tambe tens Brooklyn, Queens, Bronx. Ahir vaig caminar durant hora i mitja travessant mig Brooklyn i la veritat es que la cosa canvia. Ple de cases barates, ni un caucasic i nivell de vida bastant mes baix o sigui que tampoc estant per fer gaires festes a les vores de Manhattan. Molts hispanos i centre americans.

TIME FLIES,TIMES SQUARE

(No tinc la c trencada al teclat ni accents o sigui que veure-ho moltes coses rares:)

El cap de setmana passat va ploure bastant, ja no fa tanta calor i ara comenCo a adonar-me del que deu ser passar aqui un hivern. Pluja, les temperatures a Toronto ciutat em diuen que arriben a -20 amb facilitat. Deu canviar bastant aquesta ciutat que ara es tan maca i lluminosa.
Tot i aixi al vespre de dissabte varem anar amb el Pavlos, el Tulio i el Felipe (brasilian Team) al Drake Hotel. Una especie de pub mes restaurant discoteca pero mes ple de candencs que no pas de turistes. El tipus de festa d'aqui m'agrada. Surten a les 10pm i a les 3am tanca tot, i tothom s'ho passa la mar de be. A mes el tema discoteca no sol ser gaire popular, son mes d'anar fent cerveses a bars o pubs bastant grans i despres baixar a la zona de ball/ discoteca del mateix lloc, m'agrada.

Diumenge cap al Kensignton market, ple de botiguetes i amb un aire Londinenc alternatiu pero no es gaire gran. Dilluns Casa Loma, una mansio gegant sense gaire mes historia, aqui la historia no es gaire present enlloc, i encara menys present a les parets i pedres dels grans edificis, tot es bastant nou. A Toronto he entes perque anomenen Europa el Vell Continent.

Els dimarts com es "tradicio" acostumo a anar als cinemes Rainbow amb la Shata (la canadenca que havia viscut un any a Mataro i que no li agrada gaire la cultura catalana), es el dia de l'espectador i costa 5 dollars l'entrada, s'ha d'aprofitar. Ja he vist Ted i The Campaign. Pelicula molt interessant que fa parodia de la politica de USA - America, Freedom (weapons), Jesuscrist!!- repetien, i els canadencs no paraven de riure, enfotre-se'n dels Estats Units es el seu esport nacional. Pero la veritat es que s'hi assemblen bastant sobretot en el tema de protegir la llibertat personal.
A la nit xerrada espectacular amb una amiga jueva de la familia amb qui vaig descobrir les fortaleses i mancances dels jueus, historia, religio, cultura i sobretot un tema que em tenia preocupat : Per que aquest odi als jueus al llarg de la historia?
Dimecres una passejada amb un vaixell bastant gran on van de festa molts estudiants de Toronto i turistes, bona musica, gent de tot arreu i vistes al Skyline de Toronto.

Aquesta setmana tambe he menjat molt be i es que per cada parell de dies que no cuinen per mi a casa, la familia decideix fer-me un steak com deu mana aixi que m'estic 'fotent com un baco' que ja va be.
Aquesta darrera setmana tambe me l'he passat estudiant i el divendres ja era el moment de la graduacio i de recollir els fruits d'haver estat estudiant angles 2 mesos i la veritat es que estic molt content amb el resultat i sobretot amb els habits que he adquirit (llegir i viure en angles) que crec que son la clau per aprendre un idioma nou.

Abans pero, dijous va ser moment de dir-li adeu a la Sara tot fent unes crepes a Queen Street i passejant per Toronto. Divendres mati com us deia, va ser la graduacio, el diploma i tota la parafernalia que els hi agrada tant als americans, la gent aplaudint, tothom reconeixent l'esforc personal etc Tot aixo del personalisme, de fer-te el centre del reconeixement te una part que m'encanta pero a vegades et sembla tot una mica exagerat, pero ja us dic, la filosofia del reconeixement a l'esforc m'agrada. A la tarda va ser moment de fer una bona barbacoa a la platja amb tota la gent de l'escola i de xerrar amb la Katrina, una guia del TNT Tours (una agencia que ho prepara tot per l'academia) ella es canadenca de cap a peus i sempre va be veure que en pensa d'Europa, Catalunya i Canada (ella ha viatjat per mig mon i s'ho coneix bastant be tot). Amb ella vaig xerrar de les meves impressions sobre Canada i de que finalment havia entes perque a Europa li diuen el vell continent i a la nit, per acabar-ho de matar, festa a casa d'uns nois d'Arabia Saudi que em van estar explicant que es aixo de no ser lliure al teu propi pais, de no poder pensar i dir el que vols,de no poder votar, de no poder estar amb dones, de no poder veure ni beure alcohol enlloc... xocant la veritat. Calen molts diners per saltar-se totes aquestes prohibicions que tenen i mai estas tranquil perque qualsevol et pot delatar i vas a la preso una temporadeta llarga,llarga mes d'un any per enxampat bebent alcohol.

Dissabte ja es barrejaven la melanconia,la tristor de marxar deixant enrere 2 mesos genials al Canada i l'alegria i ganes de coneixer una ciutat com New York, maxim exponent del poder dels Estats Units. Diumenge fer maletes, i a passar-me una bona estona al Tim hortons xerrant amb el Pavlos (de Sao Paulo) fent temps esperant l'autobus (megabus.com;) A la cua vaig coneixer unes noies espanyoles que estaven viatjant per Canada amb cotxe, unes valentes, que em van fer companyia durant l'espera... i ja era al meu seient, el motor del bus ja s'encenia i deixava enrere un estiu mes de la meva vida. L'arribada a Nova York va ser espectacular, arribar de matinada mig adormit, de sobte obrir els ulls i trobar tot Manhattan davant teu amb un sol d'aquests de bon dia que sembla que li costa treure el cap. Impagable. L'autobus em deixava poca estona despres a 42 street amb la 8th Avenue, d'alla cap al metro i cap a Brooklyn a trobar-me amb el David. Ara ja soc a la casa del David (Deivid, sona devid!!) i la veritat es que podria sonar com en espanyol perque Nova York esta plena d'hispanos, pero plena plena.


Un noi molt eixerit el David, te uns quants companys de pic que em fan companyia o sigui que estic entretingut. I aquests dos dies caminant i fent cerveses amb la Emilee i uns amics seus. La Emilee es la noia que em va acompanyar el primer dia a l'autobus des de Nova York fins Buffalo (que era la primera parada) i ara ens retrobem aqui. Ahir ja vam quedar a Union Square i vam fer unes cervesetes a prop del Hudson despres de visitar el High Line de Nova York. That's all!

ESTÀ PLOVENT

Està plovent i no tinc cap pressa; com diu la cançó dels Pets. Avui sembla que els núvols es dedicaran a llençar aigua a jornada completa i jo m'he aixecat ben d'hora per aprofitar el diumenge, ara estic al "The Toronto Coffee Company" un cafè molt maco amb vistes a Lansdowne street i m'he recordat de la canço dels Pets que sonava al cotxe de mons pares mentre fèiem viatges pel nord del país, aleshores encara era petit i em tocava anar darrere del cotxe, m'agrada més ara que el puc conduir jo mateix.Plou a bots i barrals, així que tinc temps per escriure i relaxar-me, que em toca. 
Ahir vaig anar fins a un parc natural a tres hores de Toronto i el viatge em va servir per veure carreteres i paisatge. Carretes planes,llargues i amb tot de cases de pagès a vora i vora de la carretera. Evidentment les cases de pagès d'aquí no tenen res a veure amb les catalanes, costa veure totxos per aquí, però el que si que és fàcil de veure són plaques solars i grans extensions plenes de plantacions de patates, blat de moro i tomàquets, res a veure amb els cultius de blat i ordi de Calaf i la casa de pagès dels meus avis.

Quan es parla de poca densitat de població és fàcil pensar en les zones desèrtiques d'Àfrica però la veritat és que aquí les cases estan molt disperses i perdudes en el no res, quilòmetres de carreteres connecten quatre cases, costa pensar que això és eficient però sembla que si. El mateix passa amb les telecomunicacions i d'altres infraestructures, deu ser car mantenir totes aquestes zones contentes, poca gent, molt dispersa però les mateixes necessitats que a la ciutat.Les cases de pagès d'aquí diria que són una rèplica gran de les cases petites de ciutats, finestres ben gruixudes per aïllar la casa del fred, aparença de cases prefabricades i ben aprop una granja o altres construccions típiques de camp tot i que, de tant en tant, es pot veure alguna granja vella, mig abandonada i feta de fusta que encara té el seu toc romàntic. Havíem de travessar totes aquestes zones planeres per arribar a Algonquin Park que és un parc natural que ocupa l'equivalent a una quarta part de la superfície de Bèlgica, ple d'arbres i llacs, evidentment sense gaires muntanyes però tampoc pla del tot. El que fa diferent aquest parc és la tardor, que li dóna una varietat de colors que ens deixaria amb la boca oberta, però ahir el que vam fer va ser agafar una canoa i passejar pels llacs que hi ha per allà i tot seguit tocava una bona capbussada per refrescar-se amb el Camilo, el Tremoc, la Katrina (la guia del viatge) i jo.
En resum, espectacular, molta naturalesa.

 

















Divendres va tocar acomiadar-se de l'Antoine, amb qui he fet una bona amistat i la Diana, també un descobriment trobar-me amb ella aquí a Toronto. O sigui que em vaig quedar coix d'amics però la festa va ser preciosa. Pis 21 d'un gratacel al mig de Toronto i és que els nois d'Arabia Saudí tenen diners, molt diners i ens van invitar al pis.

Dijous vaig passar la tarda xerrant amb el Pavlos, un noi brasiler dels que se'n diu emprenedor, ha creat dues empreses i ja va per la tercera. Les dues anteriors se les ha venut per un bon feix de bitllets i ara gaudeix de l'estiu a Toronto i aprèn anglès.A la nit vaig anar al Madison on havia quedat amb la Cindy, una noia canadenca i dos amics espanyols, allà vam xerrar àmpliament sobre Canadà i la seva cultura, també va sortir el tema Catalunya- Espanya del que he parlat moltes hores aquí a Toronto, amb l'Ozan (turc), Ignacio, Pedro, la Cindy, la Shata i per suposat la resta de gent de per qui queja saben que sóc Català. A l'Ozan li agrada especialment el tema, s'ho passa com un nen escoltant els debats que tenim per aquí.