TIME FLIES,TIMES SQUARE

(No tinc la c trencada al teclat ni accents o sigui que veure-ho moltes coses rares:)

El cap de setmana passat va ploure bastant, ja no fa tanta calor i ara comenCo a adonar-me del que deu ser passar aqui un hivern. Pluja, les temperatures a Toronto ciutat em diuen que arriben a -20 amb facilitat. Deu canviar bastant aquesta ciutat que ara es tan maca i lluminosa.
Tot i aixi al vespre de dissabte varem anar amb el Pavlos, el Tulio i el Felipe (brasilian Team) al Drake Hotel. Una especie de pub mes restaurant discoteca pero mes ple de candencs que no pas de turistes. El tipus de festa d'aqui m'agrada. Surten a les 10pm i a les 3am tanca tot, i tothom s'ho passa la mar de be. A mes el tema discoteca no sol ser gaire popular, son mes d'anar fent cerveses a bars o pubs bastant grans i despres baixar a la zona de ball/ discoteca del mateix lloc, m'agrada.

Diumenge cap al Kensignton market, ple de botiguetes i amb un aire Londinenc alternatiu pero no es gaire gran. Dilluns Casa Loma, una mansio gegant sense gaire mes historia, aqui la historia no es gaire present enlloc, i encara menys present a les parets i pedres dels grans edificis, tot es bastant nou. A Toronto he entes perque anomenen Europa el Vell Continent.

Els dimarts com es "tradicio" acostumo a anar als cinemes Rainbow amb la Shata (la canadenca que havia viscut un any a Mataro i que no li agrada gaire la cultura catalana), es el dia de l'espectador i costa 5 dollars l'entrada, s'ha d'aprofitar. Ja he vist Ted i The Campaign. Pelicula molt interessant que fa parodia de la politica de USA - America, Freedom (weapons), Jesuscrist!!- repetien, i els canadencs no paraven de riure, enfotre-se'n dels Estats Units es el seu esport nacional. Pero la veritat es que s'hi assemblen bastant sobretot en el tema de protegir la llibertat personal.
A la nit xerrada espectacular amb una amiga jueva de la familia amb qui vaig descobrir les fortaleses i mancances dels jueus, historia, religio, cultura i sobretot un tema que em tenia preocupat : Per que aquest odi als jueus al llarg de la historia?
Dimecres una passejada amb un vaixell bastant gran on van de festa molts estudiants de Toronto i turistes, bona musica, gent de tot arreu i vistes al Skyline de Toronto.

Aquesta setmana tambe he menjat molt be i es que per cada parell de dies que no cuinen per mi a casa, la familia decideix fer-me un steak com deu mana aixi que m'estic 'fotent com un baco' que ja va be.
Aquesta darrera setmana tambe me l'he passat estudiant i el divendres ja era el moment de la graduacio i de recollir els fruits d'haver estat estudiant angles 2 mesos i la veritat es que estic molt content amb el resultat i sobretot amb els habits que he adquirit (llegir i viure en angles) que crec que son la clau per aprendre un idioma nou.

Abans pero, dijous va ser moment de dir-li adeu a la Sara tot fent unes crepes a Queen Street i passejant per Toronto. Divendres mati com us deia, va ser la graduacio, el diploma i tota la parafernalia que els hi agrada tant als americans, la gent aplaudint, tothom reconeixent l'esforc personal etc Tot aixo del personalisme, de fer-te el centre del reconeixement te una part que m'encanta pero a vegades et sembla tot una mica exagerat, pero ja us dic, la filosofia del reconeixement a l'esforc m'agrada. A la tarda va ser moment de fer una bona barbacoa a la platja amb tota la gent de l'escola i de xerrar amb la Katrina, una guia del TNT Tours (una agencia que ho prepara tot per l'academia) ella es canadenca de cap a peus i sempre va be veure que en pensa d'Europa, Catalunya i Canada (ella ha viatjat per mig mon i s'ho coneix bastant be tot). Amb ella vaig xerrar de les meves impressions sobre Canada i de que finalment havia entes perque a Europa li diuen el vell continent i a la nit, per acabar-ho de matar, festa a casa d'uns nois d'Arabia Saudi que em van estar explicant que es aixo de no ser lliure al teu propi pais, de no poder pensar i dir el que vols,de no poder votar, de no poder estar amb dones, de no poder veure ni beure alcohol enlloc... xocant la veritat. Calen molts diners per saltar-se totes aquestes prohibicions que tenen i mai estas tranquil perque qualsevol et pot delatar i vas a la preso una temporadeta llarga,llarga mes d'un any per enxampat bebent alcohol.

Dissabte ja es barrejaven la melanconia,la tristor de marxar deixant enrere 2 mesos genials al Canada i l'alegria i ganes de coneixer una ciutat com New York, maxim exponent del poder dels Estats Units. Diumenge fer maletes, i a passar-me una bona estona al Tim hortons xerrant amb el Pavlos (de Sao Paulo) fent temps esperant l'autobus (megabus.com;) A la cua vaig coneixer unes noies espanyoles que estaven viatjant per Canada amb cotxe, unes valentes, que em van fer companyia durant l'espera... i ja era al meu seient, el motor del bus ja s'encenia i deixava enrere un estiu mes de la meva vida. L'arribada a Nova York va ser espectacular, arribar de matinada mig adormit, de sobte obrir els ulls i trobar tot Manhattan davant teu amb un sol d'aquests de bon dia que sembla que li costa treure el cap. Impagable. L'autobus em deixava poca estona despres a 42 street amb la 8th Avenue, d'alla cap al metro i cap a Brooklyn a trobar-me amb el David. Ara ja soc a la casa del David (Deivid, sona devid!!) i la veritat es que podria sonar com en espanyol perque Nova York esta plena d'hispanos, pero plena plena.


Un noi molt eixerit el David, te uns quants companys de pic que em fan companyia o sigui que estic entretingut. I aquests dos dies caminant i fent cerveses amb la Emilee i uns amics seus. La Emilee es la noia que em va acompanyar el primer dia a l'autobus des de Nova York fins Buffalo (que era la primera parada) i ara ens retrobem aqui. Ahir ja vam quedar a Union Square i vam fer unes cervesetes a prop del Hudson despres de visitar el High Line de Nova York. That's all!