Townships

Una de les millors coses de viure a una residència és que no et cal conèixer a ningú perquè et vagin sorgint plans per tot arreu. Així va ser el meu primer diumenge, la Nadine (una noia suïssa) em va dir d'anar als townships, una espècie de suburbis a 20 minuts de cotxe del centre de la ciutat. Uns nois de Cape Town ens hi van portar amb una furgoneta que era més a prop de ser un tros de ferralla rovellada que no pas de ser un vehicle. Cases petites i bastant pobres però tot estava ple de gent, menjars deliciosos, bona música i gent de tot arreu però sobretot africans, un bon lloc per parlar amb gent autòctona. I com sempre tothom coneixia el Barça i el seguia, com a curiositat diré que vaig trobar-m'hi 3 catalans i un d'ells era un actor que sortia a Vent del Pla.

Un cop començada la setmana normal i corrent i després d'aquests moguts dies ja tinc el meu lloc per fer el cafè i un restaurant indi on normalment menjo, també em conec tots els que viuen  a la residència, són uns 10.
De moment tenim el Luka (eslovènia), Nadine (suïssa), Kim, Itzu, Moon (korea), Sandra.Luisa (brasil), Kimberley (méxico), Bianca (South Africa) , Dipa (Turkey) i jo. La veritat és que tots tenim històries ben diferents i edats ben diferents des dels 19 anys fins els 33. A tot això s'hi afegeix l'Ismael que és un Sud Àfrica de tota la vida, novio de la Bianca(la que cuida la casa). Aquest home ens regala milers d'històries sobre guerres africanes on ell ha estat i moltes altres lliçons sobre sud àfrica i el seu futur. Ahir per exemple jo mateix li explicava com em meravella que puguin conviure gent tant pobre i tant rica al costat sense que passi res. Ja no dic blancs o negres, sinó molt rics i extremadament pobres...veure un Porsche al costat de desenes de persones demanant no és res fora de l'habitual.

I avui per acabar de confirmar aquesta doble cara de sud àfrica hem anat a Camps Bay, la zona de rics. Primera línia de mar,paisatges preciosos, hotels 5 estrelles, cotxes espectaculars i el carrer ple d'africans demanant diners... i no passa res.No sé que va fer Nelson Mandela però aquest país sembla que hagi d'esclatar en qualsevol moment i no esclata. L'Ismael ja m'ha deixat clar que el llegat de Mandela és tan fort que Sud Àfrica no esclatarà mai contra els blancs (ni contra els negres, Apartheid 2)