French Canada

A vegades trobar el punt de contacte amb una persona és difícil i segons amb qui és quasi bé impossible. Dels quasi impossibles, el pare de la meva família (made in Toronto) era dels difícils, però divendres passat mentre sopàvem li vaig tocar un tema que li encantava, el funcionament de internet. El Warren és informàtic i és clar, quan va veure les meves carències en matèria tecnològica no va tenir més remeï que fer-me pujar a la sala d'ordinadors que té instal.lada a l'última planta de la casa.

Aquí les cases són cases grans, amb les seves 3 o 4 plantes, el jardinet i la part de davant de la casa, també hi pots afegir el garatge. Aquesta estructura de casa gran amb jardinet queda palesa quan puges a la CN Tower (Torontontero) on veus clarament l'estructura de Toronto. El centre de la ciutat (Downtown) es veu ple de gratacels i edificis grossos que acaben de forma sobtada quan t'allunyes més de 4 carrers del centre, és llavors quan aquests gratacels es transformen en milers i milers de cases que ocupen extensions de terreny immenses, semblen grans extensions de bosc que amaguen dins seu una gran ciutat.

Clar, el problema d'això són les distàncies. Més espai a casa però més temps de recorregut fins el centre de la ciutat. El transport públic no és que sigui cap meravella però és suficient pels que no fan servir el cotxe.
Tornem al fil, la qüestió és que el Warren em va fer pujar al seu petit santuari, va obrir una pissarra blanca i va començar a fer-me una explicació magistral dels punts claus de internet, cosa que si no t'expliquen bé no entens ni les bases. Em va respondre totes les preguntes i encara li va faltar temps per respondre'm alguna però espero fer un segona tanda ben aviat. La veritat és que jo tampoc tenia gaire temps aquella tarda, al vespre em tocava empaquetar la motxilla i anar cap a la parada d'Egliton a agafar un bus amb tot el grup d'anglès cap al Canadà francès.
A les 10:30h de la nit sortia el bus direcció Quebec ciutat, a uns 800km de Toronto, va ser una nit d'aquestes de xerrar al principi amb tothom i conèixer gent (Antoine, l'Ozan, AnneKristin, Orsi, Loïc,Katja,Iran, Lara,Julio...) però poc a poc, després de xerrar, vaig anar decaient fins a adonar-me que no podia dormir del tot... dormir a un autobús sempre m'ha costat però si a més el conductor sembla que vulgui enlairar l'autobús (corria que no vegis, aquí tot és molt pla i recte, les carreters fan goig) i que vulgui batre la "crono" entre Toronto i Quebec, la cosa encara és més difícil. 
Nit de pluja, llamps i parades cada dues hores a algun Tim Hortons o McDonalds que hi hagués pel camí i de bon matí ja érem a Quebec City, una ciutat molt maca i amb una clara influencia europea, tot el dia caminant per allà i a la nit a una discoteca gegant que hi ha allà, una de les millors que he vist darrerament.
L'endemà de tornada cap a Montreal, una ciutat que barreja més l'estil europeu amb l'estil nord-americà. L'hotel era bastant bo, amb sauna, gimnàs i piscina, amb una bona localització al centre de Montreal. Vàrem fer nit a Montreal i dilluns ja tornàvem cap a Toronto passant per Ottawa ( amb visita al Parlament de Canadà obligada) i 1000 Islands, la part nord del mateix llac que arriba a Toronto, amb la peculiaritat que hi ha milers de casetes construïdes a sobre de petites illes privades. Sens dubte un viatge que m'ha servit per aprendre molt de com un Estat com Canadà tracte el tema del Quebec i de les diferencies culturals a dins del mateix país. Res a veure amb el nostre cas.

I dilluns al vespre ja érem a Toronto, a descansar.
Dijous em vaig passar la tarda xerrant amb una noia canadenca que li encanta la política, es diu Shata, i va estar vivint i treballant  a Catalunya però no parla gairebé res d'espanyol ni de català. La qüestió és que mentre fèiem un cafè al Little Nicks a Peter street ens van passar les hores volant, una xerrada interessant i sens dubte una manera extraordinària d'aprendre anglès. 
I ahir divendres cap al Jazz Festival a Woodbine station. Un carrer ple de grups tocant Jazz i ple de gent escoltant i passejant. Un cop observat tot cap a la platja on vàrem fer unes cerveses tranquil·lament amb el soroll de l'aigua de fons, un grup de gent de tot arreu asseguts a la sorra i de fons l'Skyline de Toronto. Impagable. Ahir vàrem quedar perquè marxen les dues alemanyes la Katja i la AnnKristin (AC), les cerveses a la platja van tenir un aire melancòlic però va ser bonic.
No sé si em deixo alguna cosa més... les nits les passo o bé al Madison (una cerveseria, restaurant, pub, discoteca) és un lloc gegant que uneix unes 3 cases per dins i està ple d'estudiants de tot el món, el lloc perfecte per xerrar i aprendre milers de coses de tot arreu. També hem trobat els llocs més emblemàtics de la ciutat per sortir de festa CLVB(Momentos),Manà i molt d'altres que queden per descobrir. Fins aviat!