dilluns, 9 de juliol del 2012

Torontontario (versió del Torontontero)

Començo a trobar-me com a casa després d'aquesta primera setmana, ja ho tinc tot més o menys a lloc, que si el bitllet mensual pel metro, que si les zones més interessants per veure, línies de bus etc etc. L'acadèmia cada cop va a millor i no paro de conèixer gent de tot arreu. Ara,per exemple, tenim un noi d'Arabia Saudi a classe que em sembla que ens regalarà moltes hores de discussió i xerrades, també tinc un bon grup de brasilenys i algún rus, la qüestió és que sempre hi ha debat sobre alguna cosa i això només fa que animar-te a xerrar més i més en anglès i a millorar.


Aquesta setmana m'he dedicat a donar voltes per la ciutat, dimecres vàrem fer unes copes al Hard Rock Cafè de Toronto que es troba a una de les places més maques d'aquí, Dundas Square.
Després va ser el torn de la zona marítima i de descobrir el difícil que és comprar qualsevol cosa que tingui alcohol a l'estat d'Ontario. Aquí tenen una espècie de botiga del govern,els LCBO, on es ven tot el que tingui alcohol és a dir, que si vols comprar una cervesa o vi has d'anar a buscar la botiga més pròxima...una miqueta pesat tot plegat ja que molts cops no estan al costat de casa, a més a més també es caracteritzen per posar uns preus molt elevats que no es corresponen al mercat i també per fer uns horaris una mica estrafolaris. Curiós el control que tenen de l'alcohol però tot i que sembli que els canadencs són molt civilitzats, algun canadenc m'ha confessat que molta gent fabrica begudes alcohòliques a casa, ara ho entenc tot. Vàrem passar bona part de la nit de divendres escoltant música brasilenya i fent una cervesa (marca Moosehead) a la vora del llac que banya la costa de Toronto , érem amb el Loic, l'Antoine i la Didi (2 suïssos i un francès) la Katja (Alemanya), la Orsi (Hungria) i el Sho (Japó) el meu company de pis.
La nit va estar molt animada i vaig començar a entendre algunes de les coses que em teniem intrigat de Suïssa i  la seva estructura i història.

El cap de setmana tampoc he parat, dissabte barbacoa amb els amics de la Sara (la meva amiga de Barcelona) a Uxbridge, a una hora de Toronto. Paissatges verds, carreteres llargues, cotxes grans i amples tot això acompanyat de moltes xerrades en anglès. La casa on fèiem la barbacoa era una gran quadra (o cavallerissa) i no pas perquè fossin desordenats sinó perquè la noia que anàvem a veure competeix a les Olimpíades amb aquests cavalls, veure tot aquell estil de vida va ser xocant, quin estil de vida més diferent a quasi bé tot el que havia vist fins ara. Aixecar-te a les 7 del matí, començar a entrenar i fer salts amb el cavall, alimentar tots els cavalls, cuida'ls, renta'ls,passa't tot el dia envoltat per la naturalesa més absoluta...

Els canadencs van ser molt macos amb mi, en Buttler no em va parar de portar cerveses durant tota la tarda (aquí veuen molt més que nosaltres, estan bastant acostumats a anar fotent-li canya a la cervesa) i asseguts a fora al costat de la piscina estàvem la Sara ,6 canadencs i jo. Bromes, descans i una gossa (la sophie) que no parava de jugar amb una pobra granoteta que estava mig perduda a la piscina. Després de 6 hores de només sentir aquell munt de paraules en anglès el meu cap estava a punt de fer un pet com un aglà però per sort tocava menjar una mica. Recuperació ràpida i a veure la final de UFC (Ultimate Fighting)



I apa! Tots asseguts a veure lluites, que es veu que els canadencs ho segueixen molt això, i per com cridaven semblava que si que eren bastant apassionats del tema. Qüestió, molt bona gent, molt amables, em van cuidar molt i la Sara m'anava ajudant de tant en tant amb l'anglès, tot plegat molt canadenc;) La part més interessant és que els hi vaig poder preguntar alguna coseta de com veuen el Quebec, tema sempre de debat aquí.
I arribava a les 2 de la matinada de dissabte a casa, ben mirat ja era diumenge,i a les 11 del matí  de diumenge ja tornava a agafar un bus cap a les Niagara Falls. Un espectacle natural però ple d'edificis gegants i casinos a la vora (a la canadenca o a la americana com vulgueu) agafes la barqueta i veus com cau tota aquella aigua, la força que té,ho notes, és espectacular i per superar aquelles impressions tant fortes al migdia una hamburguesa al Wendy's (que juntament amb el Tim Hortons fan la foto típica de menjar ràpid de Canadà). El grup de gent de l'Eurocenters és molt maco i passem molt bones estones junts, així fem més amens els viatges que són llargs.Ffins aviat!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada