La ciutat de Toronto és normal, no és
cap meravella. Les ciutats de Canadà (i pel que m'han dit d'Amèrica del Nord)
en general no són cap meravella estèticament parlant, excepte les ciutats amb
més influència europea com Quebec City. La
veritat és que la bellesa arquitectònica europea és difícil
d'igualar. Grans edificis al mig de la ciutat i després carrers amples amb
cases i botigues baixes. Però que Toronto no sigui bonica estèticament no la fa
una ciutat ni avorrida ni trista.
D'aquí m'encanten els racons que pots anar trobant per la ciutat, fa dues
setmanes vaig descobrir el Little Nick's, una cafeteria que serveix
"Cortados" i que a més a més té un ambient "retro" amb jazz
de fons. Immillorable. També vaig descobrint les Dark House Coffe, són
cafeteries bastants grans que es trobarien entre una cafeteria típica del
centre de Barcelona amb els seus acabats de fusta i un Starbucks.
Racons que també fan especial aquesta ciutat són el
Madison, Harbourfrount Center i Dundas Square, llocs on pots trobar més
cerveseries. Ja us dic que tot i ser una ciutat "estèticament
normal" té molta vida, està plena de joves i a la nit agafa un aire
encantador, divertit i sobretot internacional.
Però si una cosa m'agrada últimament és que el Warren
(pare de la meva família adoptiva canadenca) i jo ens passem molta estona
xerrant. Això és culpa d'aquests jardins que tenen darrera les cases! El
"backyard" li diuen. Jo, cap allà al vespre, quan els nens ja estan
dormint pujo al jardí, m'assec a la taula i amb el portàtil em poso a llegir i
a fer una mica de feina. De tant en tant si hi ha un cigarret me'n faig un i
si puc una cervesa,tot i que ambdues coses van cares aquí. Qüestió, que el
Warren ahir s'hi va apuntar i mira que semblava sec al principi però des que
vàrem tenir la xerrada sobre sistemes informàtics no parem de xerrar. Em va
portar una cervesa, em va donar un cigarro i paraula rere paraula vaig
descobrir que és un apassionat de la política com jo, tot i que la seva passió
l'ha portat a odiar els polítics, un punt una mica diferent del meu però molt
interessant. Poc a poc em vaig començar a assabentar de com funciona la
política aquí a Canadà, els seus problemes amb el Quebec, la seva història, la
seva visió sobre Estats Units i finalment les opinions sobre la
legislació en temes informàtics,aquest tema li agradava bastant al Warren.
Critiques al sistema econòmic actual, al control de la població i un fort
accent en la llibertat personal, herència post-colonial i influència d'Estats Units.
Paraula rere paraula i fins les 2 de la matinada xerrant. La Michelle (mare
adoptiva) va arribar i ens va fer anar a dormir jaja.
Això dels jardins darrera la casa està bé, sempre
hi ha alguna festa dels veïns o escoltes els veïns dinant fora de casa,els nens
corrent amunt i avall. Millor que els pisos impersonals de Barcelona, la
veritat.
També tenen bastants parcs al mig de la ciutat on
la gent s'hi estira per llegir i els nens aprofiten per banyar-se en una
espècie de fonts-piscines que hi ha a cada parc. Així és la vida per aqui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada