Long Street

La primera nit ja em van adoptar unes noies coreanes, em van veure massa sol i van decidir dinamitzar la meva vida de nouvingut.
Em van donar uns quants consells com per exemple deixar la cartera i mòbils a l'habitació perquè tot i ser segur sempre hi ha algú que t'intenta robar (podria ser un equivalent a les Rambles però amb professionals dels bons) i un cop escoltats els consells cap a fora.
El millor de la nit a Cape Town és la joventut, tot està ple de joves tant d'altres paisos africans com europeus,canadencs etc. A tot això s'hi afegeixen els bons preus (cervesa de 500ml són 30 rnd = 2 euros) i la música que sona per tot Long Street.

El pitjor de Cape Town podríem dir que no es veu però es nota. Només porto dos dies aquí però ja pots notar que blancs i negres aquí no han creat un sol país. Entres a un bar o restaurant, hi pots veure blancs i negres per tot arreu barrejats... però si t'hi fixes bé, veus que les taules van per grupets de blancs i negres.

Ahir ja vaig poder preguntar alguna cosa sobre el tema i la idea bàsica és que els blancs que porten més de 4 o 5 generacions aquí, centenars d'anys, encara es senten fora de lloc. Ells no són els vertaders africans, són els colonitzadors europeus. Això m'ho explicava el Bruce, un professor nascut aquí, que pateix pel que passarà després de la mort de Nelson Mandela, no sap si el país té prou múscul per aguantar això.

I per acabar amb una bona notícia la residència d'estudiants és perfecte, wifi, gent de tot el món i de totes les edats (des dels 20 fins als 50) i amb molts espais comuns on no paro de conèixer gent i parlar en anglès, no hi ha millor lloc per aprendre anglès que aquest i encara no he començat les classes.