dilluns, 3 de març del 2014

Barry's accommodation

He acabat la setmana visitant District six museum, un museu creat per recordar les famílies que van ser desallotjades d'aquest districte per enviar-les als suburbis. Principalment eren families de negres africanes, , unes 60.000, que van ser expulsades durant 20 anys de la zona. Plaques on podies veure que aquest banc és només per blancs, aquest W.C és només per "coloured" (seria un entremig de blanc i negre), aquesta zona és només per negres...etc. Impacta el nivell al que poden arribar les coses quan s'instaura un sistema pervers per a milions de persones.

Dissabte un altre cop cotxe llogat i fins a Cape Agulhas, el lloc on es troben l'oceà Índic i Atlàntic. Foto de rigor i viatge de tornada per les carreteres de la costa. Un recorregut espectacular, amb petites sorpreses com De Kelders, un poble petit però amb unes vistes que recordaré sempre més. Stanford, Hermanus, Betty's Bay i Gordon's Bay, on vam parar per veure la posta de sol. Els acompanyants eren la Roci (Brasil), Santiago (Colómbia), Kim (México).


Diumenge amb el mateix Hyundai i10, i cap a Worcester, Robertson, Ashton, Montagu, el que s'anomena les Wine Routes. Parada obligada a " Le Loveren" on vam poder tastar diversos vins i dinar al mig d'uns jardins encantadors. Tot seguit vam continuar cap avall, Bonnieville i després cap a Witsand on el Gps, l'indicador de gasolina i el dia ens van jugar una mala passada amb final feliç. Tres línies de gasolina al dipòsit donen per molt si portes el teu cotxe i saps a quin ritme desapareixen. El nostre cotxe tenia esperit de traïdor  i quan quedaven 3 línies va baixar ràpidament a dos i després a una. El pànic s'apoderava del cotxe quan vàrem arribar a Witsand i les dues gasolineres que indicava el gps eren tancades (diumenge tarda tanca tot, fins i tot gasolineres). Vam trucar a diverses cases i finalment un exmilitar que portava una "Guest House" ens va acollir. Vam intentar xuclar benzina del seu BMW amb la mala sort de topar amb el sistema de seguretat del vehicle que no deixava extreure res. Després de pensar una estona que podíem fer, va fer unes trucades pel poble i ens va recomanar visitar un hotel proper. Allà un miracle (que vam pagar una mica car) va succeir. Un home va aparèixer amb una garrafa de 20 litres de benzina, mai m'havia alegrat tant de veure una garrafa tant gran i que no fos d'aigua.

(Nadine's picture)

Per sort després va tocar riure i gaudir del final feliç del nostre viatge de diumenge. :)





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada