Cada dia sembla més bonic aquest país. Ho té tot, literalment parlant, aquests darrers dies hem fet un munt de viatges i hem entès perquè molta gent torna a Sudàfrica.
El primer de tots va ser un cap de setmana cap a la costa oest, pujant per Velddrif, passant pel West National Park i acabant a Clanwilliam. Des d'allà vam visitar Cedeberg Park, un altre parc nacional. El més xocant d'aquests viatges és la manera com canvia el paisatge, des de dunes davant la costa, passant per les grans planes de l'interior (seques com una mala cosa i plenes d'arbusts) fins a les muntanyes de Cedeberg park. Unes muntanyes seques, sense un sol arbre però espectaculars. Semblaven foradades pel vent i trencades per terratrèmols, mai havia vist una cosa semblant. Les carreteres eren la única brúixola que teniem, semblaven unes línies rectes impertorbables on era massa fàcil avorrir-se conduint però també espectaculars per la seva longitud.
Per sort de tant en tant trobàvem algun racó per parar i esmorzar o fer un cafè i la veritat és que la companyia feia el viatge encara més interessant (Abdul, Yummi, Santiago, Bruno Coritiba, Hussein, Lisa i l'Alexandre). Després de perdre'ns una mica i de conduir moltes hores només puc dir que ha estat un dels viatges més bonics que he fet, els paisatges no es podien ni fotografiar ni escriure, s'havien de veure amb els propis ulls.
A la tornada teniem "barbacoa" a la residència d'estudiants on sempre és interessant parlar amb molts dels professors de l'acadèmia que són nadius d'aquí i t'ajuden a tenir una visió més real de Sudàfrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada