Grup Yorum

A la policia se l'ha de pagar bé, sinó s'aprofiten dels turistes. Fa uns dies estavem tranquil.lament asseguts  a la gespa d'un parc de la ciutat i uns polis, explicant mil històries i dient que havíem comès tal infracció i tal altra, volien diners per uns "cold drinks"... un cas.

A la tarda vam comentar el cas amb el Bandar, un treballador d'eurocenters que es palestí i porta aquí uns quants anys i sap com funciona aquesta ciutat. Aquest noi ens sol portar amics seus per la residència, els últims eren palestins i d'Aràbia Saudita. No t'adones de les diferències fins que et trobes gent d'altres països, el noi d'Aràbia Saudita no parava de parlar dels diferents tipus de sorra del seu país com si parles de diferents animals (sorra vermella, groga, marró, densa). Per mi la sorra és només sorra, per ell la sorra era la història del seu país. El color de la sorra indicava el desert d'on venia, els dies que duraria la tempesta, la intensitat de la tempesta... mai havia imaginat que hi havia tants matisos en un gra de sorra.
I després de les xerrades amb amics seus el Bandar ens sol portar a veure les discoteques de les vores de la ciutat. L'altra dia va agafar el cotxe i ens va fer una petita ruta des de Camp's Bay fins a la Cubana.

Aquesta setmana també ha estat una setmana per conèixer a fons la cultura turca i els musulmans. A la residència s'ha ajuntat un grupet de turcs, que tot i que no parlen gaire bé, se'ls entén. I amb un anglès limitat m'han explicat moltes coses, el paper de la dóna pels musulmans, el nombre de pregàries per dia, qué és ser un bon musulmà i un mal musulmà, com ha de ser la relació entre home i dóna etc. Per exemple, un home pot donar la mà a una dona però teòricament no pot donar-li petons a la boca fins que estan casats. Evidentment, ni petons a la boca ni res més, tot això és Haram!!! Tal i com la Diba m'explica (noia turca). La resta del grup són el Hassan (Kurd), Diba (kurd) , Saadet (kahramanmaras), Aysu (kahramanmaras).
La Saadet i la Aysu em van ensenyar a ballar musica turca, ara m'he tornat addicte a aquesta música relaxant i exòtica que et trasllada a un lloc llunyà sense voler-ho. Es balla sense riure gaire, fent petar els dits i donant-se cops al colze, així sembles un autèntic turc. La dóna en canvi ha de riure molt i pot fer més moviments, no em va costar gaire aprendre els pasos elementals amb aquestes dues bones professores.

Sobre la noia musulmana també he après que no se'ls pot veure el cabell, ni el canell, ni els peus. No cal ni parlar del escot, tot ben tapadet. La dinàmica social d'aquests grups és bastant curiosa i notes el canvi quan van tots en grup o quan són només 1 o 2. Taboos, normes no escrites, el valor de les promeses... i per acabar la setmana turca no hi havia millor manera que veure el partit Chelsea-Galatasaray a un bar Kurd.