Un pepino d'avio la veritat,ens hem posat el Joan (un amic de la facultat) i jo al costat i entre una pantalleta que teniem a l'avió on es podia fer de tot, un xino brasiler de 10 anys que no ens parava de despertar i li treia els cascos al meu company, el Joan, i unes racions que deien e euqren els menjars xinos ha passat prou rapid.
En arribar a Pekin una familia espanyola-taiwanesa ens ha encolomat els seus tres fills perque els acompanyessim fins a Taipei, rollo papes de familia hem entrat a Taiwan pels pèls.Els de la frontera ens miraven amb cara de venir de la festa de l'orgullo gay de Madrid i haver criat tres nens en un temps record,però tot i aixi hem aconseguit entrar a Taiwan.
El millor de tot,compleix les espectatives,Taiwan és molt xino.Cartells super lluminosos, carrers plens de xinos, el metro va per dalt dels carrers, tot ple de motos i tot a la vegada amb un petit toc comunista al darrera.Per no parlar de les lletres que tenen, que no hi ha qui les entengui, tothom porta Ipads i tot tipus de mariconades electròniques.Perfecte,just el que volia, per fi un país que complís els tòpics.
Una abraçada a tots i un latre cop perdo per les errades (que ara ja he corregit 7/09/10)pero es que estic escribint des de l'ordinador de l'Agee, el meu contact person i em mira amb cara de xino (jaja pobriso m'estic partint a la seva cara) pensant que cony escriu aquest tio.
bé una abrasada des de Taipei!Per cert avui m'en vaig a veure Argentina-Alemanya a un bar amb uns de per aquí!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada