Cap de setmana

(23,24,25,26)

Aquest divendres passat vaig tenir el que se'n diu un sopar oficial del laboratori.Vaig coneixer el "jefazus maximus" del laboratori i varem anar a sopar a un restaurant tailandes.No se si us vaig dir que fa dues setmanes varem anar a sopar a un restaurant indi,ja que hi ha un altre estudiant estranger al meu laboratori, de fet esta fent el doctorat, i es de la India.

Be,doncs tornant al sopar tailandes,que us volia dir...aixo,que menjar amb els chinesos es molt bonic, cadascu te el seu plat buit al principi i els plats van arribant al centre de la taula,son per compartir, de tal manera que tothom ha de pescar el menjar del centre de la taula,a mi aixo em fa sentir com molt mes a casa,molt mes comode.Aqui no arriba el cambrer amb el teu plat ple i prou, no,aqui el plat no es teu,el plat te l'has d'omplir amb el munt de coses que tothom ha demanat abans.El que va ser ja la ostia es que al final del sopar hi va haver una competicio de beure birres amb tots els del lab, el jefe es va excloure per preservar la imatge.La competicio de birres era oficial,es a dir,amb micros,ranking,cronometre,molt currat.No vaig guanyar ni de conya pero el mes divertit era veure el James (el meu profe del lab que te 30 anyets i ens portem de ptm) o el Divakar (l'indi) tot doblegats i intentant parlar catala (ja saben dir t'estimo;)).

El dissabte ja no hi va haver tanta festeta perque ens anavem a Kenting,al sur de Taiwan,que esta a 6 hores de viatge de Taipei o sigui que ens va tocar aixecar-nos d'horeta.Pero el tren s'ho valia.Com ja vaig comprobar amb l'Interrail,el tren conserva un romanticisme que m'enamora,et fa saborejar el viatge i a mes afavoreix les xerrades amb gent desconeguda (mes si no tens seient) i aixi va ser.Uns taiwanesos jovenets que van sentir-nos a mi i al Lis (el meu company d'habitacio,que es suec pero va neixer a Kosovo) parlant angles,es van apuntar a la conversa.Jo crec que tenen ganes de practicar angles i sempre que poden s'hi apunten.Doncs be,al principi s'hi va ajuntar un noi d'una punta del vago,despres una noia de l'altre punta i al final dues mes assegudes a prop nostre.I au,a xerrar sobre la religio i el xines com a idioma.

Al final,no es va fer gaire llarg el trajecte i aquella mateixa tarda a Kenting (imagineu-vos un poblet de mar amb el seu carrer principal i les seves paredetes,pero ara afegiu-hi lletres xines,llums i menjar al carrer), varem disfrutar de picar diferents menjars a peu de carrer i a la nit cap a un bareto on hi feien un lady's,boy's and lady boys show!(El Rafa,un noi de bcn que esta amb mi a Taipei, es va menjar la nit!jaja)

L'endema al mati platjeta i a la tarda, la tornada amb taxi cap a Kaoshiung per pillar el tren cap a Taipei. El taxista s'havia escapat feia unes hores de la peli de taxi driver, i just quan ens va agafar per portar-nos devia ser el moment algid de la fugida.A dins del taxi musica a tope i a fora cotxes perplexos de la velociat que portava la furgoneta Wolkswagen del nostre taxista,que dibuixava el seu propi carril per la carretera.Aixo si,en cap moment vaig passar por,el tio en sabia.

6 horetes mes de tren i a dormir al NDMC,aixo si, abans vaig estar xerrant amb el Lis sobre Kosovo i els nacionalismes,una xerrada molt maca.